DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinňnims  CIT  TERMCAT

SEDUCTOR, -ORA m. i f. i adj.
Que sedueix; cast. seductor. Els enganyaven amb seductores promeses, Pons Com an. 137. Era un xicot seductor, brillant, Caselles Mult.44. El seductor... se casŕ amb la pubila, Rosselló Many. 175.
    Fon.: səđuktóɾ (Barc.); seđuktóɾ (Val.); səđuttó (Palma).
    Etim.: pres del llatí seductōre, mat. sign.