DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SEDUIR v. tr.
Atreure i fer consentir algú en una acció mitjançant la presentació de coses agradables; cast. seducir. E s'altra cosa vostra amor seduu, Febrer Par. v, 10. Una merlina, | un jorn parlant | ab un galant | jove pubil, | prest seduí'l, | llur amistat | no ser pecat, Spill 5632. Ja no era allò del ralet, allò del floch lo que la seduhia, Pons Auca 16. a) especialment, Fer perdre a una dona la virtut amb abelliments o promeses. Com la major part dels adulteris... pervinga dels alcavots... los quals... exercexen sos actes mals publicament, enganant y seduhint moltes donzelles, casades, viudes y altres, doc. a. 1578 (Hist. Sóller, i, 937).
    Fon.: səðuí (Barc., Palma); seðuíɾ (Val.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: del llatí sedūcĕre, mat. sign.