Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. segó
veure  2. segó
veure  3. segó
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SEGÓ m.
Segada; acció i efecte de segar (Benassal, Llucena).

2. SEGÓ (i dial.segon). m.
Conjunt de pells de blat mòltes, que se separa de la farina i es dóna com a aliment als porcs, gallines i altres animals; cast. salvado. Que tot hom qui vena segon n'aia a donar III puyerons, doc. a. 1325 (arx. mun. de Valls). Bescuyter ne flaquera no gos comprar segon per alguna manera, Mostassaf 14. Dau-li alfaç o bon segó, Somni J. Joan 2087. Dues migeres de sagon, doc. any 1523 (Alós Inv. 32). Ha resultat donar quinse almuts de segó, doc. a. 1714 (BSAL, vii, 35).
    Loc.
—a) Arreplegador de segó i escampador de farina: es diu referint-se a algú que procura estalviar coses insignificants mentre en malgasta d'importants.—b) Anar a fer el segó als gats: no anar enlloc. Es diu contestant al qui pregunta indiscretament on anem (val.).
    Fon.:
səɣó (Vallès, Penedès, Bal.); seɣó (Ribagorça, Vall de Barravés, Conca de Tremp, Ll., Tortosa, Maestrat, Morella, Val.); saɣó (Pego, Alguer); səɣón (Palafrugell, St. Feliu de P., Igualada, Reus); seɣón (Sort, Guissona); səɣún (Fontpedrosa, Prada).
    Var. ort.
ant.: saguó, seguó (Flos medic. 68 vo); seguon (ibid. 169 vo); cegó (Agustí Secr. 88).
    Etim.:
del llatí secŭndu, ‘segon’ (per esser resultat de la segona porgadura).

3. SEGÓ topon.
Les Valletes de Segó: subcomarca valenciana situada al nord de Morvedre.
    Var. form.
ant.: Segon (Muntaner Cròn., c. 9).
    Etim.:
de Sagŭntu, nom (d'origen grec) que en temps dels romans es donava a la ciutat que popularment es diu Morvedre.