DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SEGÜENT (i ant. sigüent).
Que segueix. a) ant. part. pres. o ger. de seguir; cast. siguiendo. Donen doctrina a solre les questions... siguent la natura de les diffinicions, Llull Sta. Mar. 4. Se cové que en alcuns hòmens siguents la natura... pusca lo lum de fe esser convertit en entendre, Llull Dem. 14. Cavalers e hòmens a peu seguents mi, Marsili Cròn., c. 8. Un hom desonraua un saui e anaue'l seguent e desonrant tro a sa casa, Jahuda Dits, c. 11.—b) adj. Que segueix (en relació a una cosa anterior); cast. siguiente. Durà entrò lo diumenge seguent per tot lo dia, Muntaner Cròn., c. 296. A pocs dies aprés siguents passà d'esta vida, Pere IV, Cròn. 301. Lo dissapte aprés seguent, doc. a. 1390 (Ardits, i, 8). Continuà ploguent tot el dia... molta part de la nit y del dia siguent, doc. a. 1719 (Hist. Sóller, i, 151). Hi va tornar l'any següent, Massó Croq. 21.—c) adj. Que segueix (referint-se a allò que immediatament s'anomena o indica). Li hac dites moltes vegades estes paraules seguents, Llull Felix. Y apar per la rahó seguent: car si a aquella virtut venia per si alguna debilitació, Metge Somni i. Foren trobades les robes seguents: Una caldera redona, un calderó..., doc. a. 1398 (Hist. Sóller, ii, 44). La seguent ystòria vullats benignament hoir, Valter Gris. 2 vo. Parlà lo comte en la seguent forma, Tirant, c. 3. Les rahons de les quals són les seguents, Paris e Viana 19. De la següent manera, Ruyra Parada 41.
    Fon.: səɣwén (Barc.); seɣwént (Val.); səɣwént, siɣwént (Palma).
    Etim.: del llatí sequĕnte, ‘que segueix’.