Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  segar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SEGAR v. tr.
|| 1. Tallar les messes o l'herba amb la falç o amb una altra eina semblant; cast. segar. Et I ioua cum II panes et I iornal a segar, doc. a. 1168 (RLR, iii, 289). Los lauradors veem que con an seguat lo blat, que'l baten, Llull Cont. 121, 8. En abril ja comencen de segar ordis en aquelles terres qui són primerenques, Muntaner Cròn., c. 14. Negú no sia tan osat, que sech ni deja segar sosa en heretat o possessió d'altri, doc. a. 1344 (BABL, xii, 59). Lo segar e'l batre se fa en quinze jorns, Eximenis II Reg., c. 36. La teva terra segada no espigolaràs, Alcover Poem. Bíbl. 85. Generalment es diu segar tant si la feina es fa amb falç com amb volant o amb dalla, però hi ha regions on distingeixen amb noms diferents l'operació segons l'instrument amb què es fa; així, a Santa Coloma de Queralt, la feina de tallar l'herba amb la falç és segar; amb volant, estassar, i amb dalla, dallar. Hi ha també diverses denominacions adverbials del segar segons la manera d'obrar. Segar a puny (or., occ.) o a manat (Cast.): segar agafant els brins amb la mà esquerra i tallant només els que es tenen agafats. Segar a sarpeta: arrancar el gra amb les mans, a grapades, quan és mal any i hi ha poques messes (Calasseit). Segar acollat: tallar la palla d'arròs quasi a coll de l'espiga, en un camp molt inundat (val.). Segons les condicions econòmiques amb què els segadors es lloguen per a aquesta feina, es diu segar a jornal si cobren a tant per dia; si cobren a tant per feina feta, es diu segar a preu fet (or., occ.), a estall (val.) o a escarada (bal.).
|| 2. Tallar en rodó, sobretot amb un sol cop; cast. segar. Enans que sien tolts dels arbres cauts ne segats ne taylats, Cost. Tort. III, ix, 5. Li'n va segar el coll, Boades Feyts 198. Oh mort qui segues totes les roses de la vida, Riber Sol ixent 41. a) fig., aplicat a l'aigua. No és pèlech pas de petita barcha | aquesta que va segant l'ardida prora, Febrer Par. xxiii, 68.—b) fig., aplicat a coses immaterials. Tots los bells somnis segà, Maura Aygof. 42.
|| 3. En la indústria surera, fer els taps malfets per avançar temps (Empordà, ap. BDC, xiii, 146).
|| 4. refl. Començar a tallar-se una cosa (roba, corda, pedra, etc.) pel fregadís insistent d'altres cossos; cast. cortarse, abrirse, desgastarse. IIII gúmenes encabades, de les quals III n'i ha II qui són totes segades per lo roquisar que hi és e'l mal loch, doc. a. 1343 (BSAL, iii, 261).
|| 5. refl. Perdre tota la força els braços o les cames per efecte de cansament, de depressió moral, d'una emoció forta. En travessar el carrer Nou... se li segaren sobtadament les cames: davant un aparador... veé en Lluís entretingut amb una «desgraciada», Oller Pap. iii.
|| 6. Fer un séc, produir un solc pel fregadís o la pressió excessiva.
    Loc.
—a) Segar l'avantatge a algú: passar-li davant, evitar que guanyi terreny. Per segar-li millor l'avantatge..., ha calat foc a ses boscúries, Atlàntida i.—b) Segar l'herba sota els peus a algú: impedir-li d'assolir allò que pretenia o que estava a punt d'obtenir.—c) Pel segar del mes de maig: mai, en cap ocasió. «Això serà pel segar del mes de maig»: això no succeirà mai.—d) Esser un segar de pèsols: esser una feina fàcil i lleugera (Empordà).—e) Seguem, i ja batrem d'estiu: joc de paraules humorístic que s'usa per manifestar ganes de seure, fent jugar l'homonímia de seguem (subjuntiu de seure) amb seguem (subjuntiu de segar) (Manacor).
    Refr.
—a) «Segueu arran, que la palla va cara»: es diu per recomanar l'estalvi o la feina ben feta.—b) «M'agrada com segues, però demà no tornes»: es diu irònicament per indicar a algú que no serveix per a la feina que ha començat a fer (val.)—c) «Tant segat, tant garbejat»: es diu per indicar que les despeses són tan grosses com els guanys (Manacor).—d) «Tant com segarem, farem nou hores»: es refereix a un treball lleuger i ben pagat (Empordà).—e) «Sembraràs quan podràs (o «quan voldràs»), i per Sant Joan segaràs»: significa que la darreria de juny és el temps adequat per a començar la segada.—f) «Qui no pot segar, espigola»: indica que en no poder assolir tot allò que es voldria, cal acontentar-se amb allò que un pot obtenir.—g) «Qui s'ho ha segat, que s'ho espigoli»; «Qui se l'ha sembrat, que se'l segui»: es diu per indicar que aquell qui ha provocat un assumpte o hi ha tingut benefici, també ha de resoldre'l o sofrir-ne les conseqüències dolentes.