DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SEGELLAR v. tr.: cast. sellar.
|| 1. Marcar o cloure amb segell. Nós fem sagelar aquest present escrit de nostre sagel de plom, doc. a. 1176 (Miret Templers 542). Cartes de acuydaments sagellades, Desclot Cròn., c. 75. Deuen-se segeylar ab lo segeyl de la Ciutat, Cost. Tort. I, iv, 10. E yo tinch clos e sagellat procés, Ausiàs March xcv.
|| 2. fig. Cloure fortament (en sentit material o moral). Quant los agravis del temps traydor sagellen nostres llavis, Llorente Versos 206. Aufegà la lluita interna y segellà sos llavis, Pons Llar 101. Molt me plauen tes resolucions, y plau-me més que totes la de sagellar-les ab una visita al vellet, Vayreda Sanch nova 3.
    Fon.: səʒəʎá (Barc., Mall.); seʧeʎáɾ (Val.). Es paraula culta; vulgarment es diu sellar (castellanisme).
    Var. form. ant.: sigellar (doc. a. 1414, Arx. Gral. R. Val.).
    Etim.: del llatí sigĭllāre, mat. sign.