DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SEGUIR v. tr. o intr.: cast. seguir.
I. || 1. tr. Anar darrera (d'algú o d'alguna cosa) movent-se en la seva mateixa direcció. a) Per acompanyar, ajudar o afavorir aquell darrera qui es va. Tots lo desempararen e fugiren, sàl ten solament Sent Pere qui'l seguia, Llull Doctr. Puer. 8, 6. Dix lo fill d'en R. Gaucelm: Jo us segré ab X cauallers; e puys dix lo bisbe de Magalona que'ns seguiria ab XX, Jaume I, Cròn., 491. Que tot hom seguís la sua senyera, Muntaner Cròn., c. 130. Qui tan gran injúria voldrà venjar, seguesca'm, Metge Somni iii. Vull que'l seguixcau en tota la vida sua... car... haurà bé mester la companyia vostra, Villena Vita Chr., c. 38. Andreu apòstol mostra el testimoni | de que seguí a Jesús fins a la creu, Verdaguer Idilis. Fer seguir: convidar algunes amigues o parentes la padrina d'un bateig perquè l'acompanyin (siguin seguidores seves) en la cerimònia (Empordà).—b) Per agafar, agredir o violentar. L'emperador respòs... com ell havia seguit un senglar en sa caça, Llull Blanq. 48, 4. Feriren en los enemichs e venceren-los; e seguint-los en la fuita aucieren-los més de CCC hòmens, Pere IV, Cròn. 52. Era sacristana... e un clergue seguia-la que jagués ab ell carnalment, Eximplis, ii, 39.—c) Seguir amb la vista: fig., mirar una cosa que es mou, com si li anàssim darrera amb els ulls. Tots la seguíem amb la vista, Ruyra Parada 38.
|| 2. tr. o refl. Trobar-se o venir darrera d'algú o d'alguna cosa, en l'espai, en el temps, en la categoria o jerarquia, etc. La nit que's seguí aprés aquest jorn fou gran e espeventable terratrémol, doc. a. 1427 (Ardits, i, 250). Lo ordi seguex aquell en bondat, Albert G., Ques. 4 vo. a) intr. o refl. Esser anomenat o indicat immediatament (després d'allò que s'acaba de dir). Fo feyt altre establiment... així co segueys, doc. a. 1284 (RLR, iv, 361). Lo companatge deu esser tal com se segueix, Consolat, c. 145. Segons los capítols qui's seguexen, Pere IV, Cròn. 203. Per les rahons que davall seguiran, ibid. 28. Just aquí baix seguien siscents noms, Roq. 23.
|| 3. intr. o refl. Produir-se com a efecte o conseqüència d'una cosa. Amor faça a vós e a mi sostenir e passar los treballs que seguiran del meu departiment e del vostre, Llull Blanq. 4. De la ventura que'ns és auenguda..., seguir-se-n'ha a nosaltres alcun profit, Llull Gentil 304. Tots dies ... era palatiç o batalla..., de què's seguien moltes nafres e morts, Pere IV, Cròn. 50. Si era mortal, no faria sempiternalment ço per què seria creada; donchs segueix-se que és immortal, Metge Somni i. No se'n seguirà sinó allò que se n'haja de seguir, Roq. 13.
|| 4. intr. o refl. Ocórrer, succeir; realitzar-se un esdeveniment, una acció. En una ciutat se seguí que un dispost jove... era romàs molt abundós de les riqueses temporals, Llull Blanq. 1. Dels grans fets qui són stats seguits en nostra casa, Pere IV, Cròn. 57. Ne imaginam que jamés... se sia seguida semblant destructió, doc. a. 1403 (BSAL, viii, 289). Comptà-li lo cas que li era seguit de la dita mala bèstia, Eximplis, ii, 317. En la ciutat fou seguit gran terratrémol, Rúbr. Bruniquer, v, 26. En es carrer d'En Sans se n'és seguida una de bona, Ignor. 22. «Això se va seguir dia dos de març» (Mall.). «No et veig mai; s'és seguit passar un any sense veure't» (Mall.).
|| 5. intr., o refl., ant. Acomplir-se, efectuar-se (allò que ha estat acordat, ordenat, etc.). E axí con fo parlat se seguí, Jaume I, Cròn. 33. Que ço que'l senyor rey d'Aragó ordonaria de pau entr' ells, que's seguís, Muntaner Cròn., c. 260. Ell e la senyora Reyna posaven la concòrdia seguida entre sa Senyoria de una part e lo... príncep de Viana... de la part altra, doc. a. 1460 (Col. Bof. xxvi, 23).
II. || 1. tr. a) Anar per un lloc, passar-lo; recórrer. Seguint en la terra camí tan estret, Passi cobles 4. Seguint lo riu que creixia per l'aygua avall, Faules Isòp. 6. Que van seguint la costa a les envistes del mar, Ruyra Parada 14. Seguir món: recórrer món, viatjar. Seguir monuments: visitar els monuments del Dijous i Divendres Sants. Seguir botigues: anar d'una botiga a l'altra per comprar coses, per mirar els mostradors, etc.—b) fig. Procedir en una activitat, una art, una professió, una manera d'obrar. Segirian caritad e haurian la amor de Déu, Hom. Org. 2. Pus vil que lo tixedor ne lo trompador qui seguexen lur offici, Llull Cavall. 10. D'ell aprenguí armes seguir, Spill 982. Tenia experimentada la sua persona en lo exercici de les armes, seguint guerres axí en mar com en terra, Tirant, c. 2. Tal vida seguir en pobra maysó, Passi cobles 19. Es mal de fer conèxer el procés que seguexen, Galmés Flor 12.
|| 2. tr. a) Anar per allà on ha anat un altre, passant pels mateixos llocs, fent el mateix camí seu. Seguir els passos o les petjades d'algú: anar per allà mateix on ell ha anat. Segueix li les petjades, Alegre Transf. 24. Seguia ses petjades de son Mestre, Ignor. 2. S'adonà que en Manel els seguia els passos, Pons Auca 295.—b) fig. Fer allò mateix que fa un altre; imitar, obrar com ell; repetir una cosa, imitar-la. Fed gran gràcies a nostre seinor, e segí'l en totes bones obres, Hom. Org. 4. Portareu noua pràtica en la terra, a exemple dels qui seguir vos volran, Villena Vita Chr., c. 3. Y quant ab vells canta, segueix lo compàs, Viudes Donz. 389. No poden may portar la dança seguint lo so, Somni J. Joan 1932. Lo ritme van seguint de les estrelles, Canigó i.—c) fig. Obeir, obrar conforme a algú o a alguna cosa. No segexen la paraula de Déu, Hom. Org. 3. Los philosophs gentils... seguien rahons necessàries, Llull Felix, pt. i, c. 4. Ni seguescats la manera de molt home, Llull Blanq. 5. Qui seguex son seny, no erra, Jahuda Dits, c. 7. Son apparellat de seguir la vostra sentència, Genebreda Cons. 40. A seguir de Jesús la llei de vida, Canigó ix. Cap d'ells ha seguit es seu consey, Ignor. 39.—d) fig. Posar atenció i comprensió a una cosa. Aquella olor despertava en mi... una associació d'idees quasi esborrades, que jo recordava vagament sense poder-les seguir, Ruyra Parada 83.
|| 3. Continuar, no interrompre una acció començada. a) tr., amb complement directe nominal. Que se aparellassen de seguir lo viatge, Muntaner Cròn., c. 46. Y seguint tot temps la victòria fins a fer-los enbarquar, doc. a. 1543 (Entrev. Eyv. 20). El sol segueix sa carrera, Guiraud Poes. 50. Els dos joves seguien la festetjada, Galmés Flor 28.—b) absol., amb el subjecte indicador de la persona o cosa que continua l'acció. Començant als més ancians y seguint fins a cumplir lo número dels doctors collegiats, Ordin. Univ. 1638, f. 73. No tenia cor de seguir avant, Ruyra Parada 21.—c) absol., amb el subjecte indicador de l'acció mateixa que no s'interromp. La conversa seguí com si tal cosa, Penya Mos. iii, 139.—d) amb valor copulatiu, amb predicat adverbial o adjectival. Si seguim axí com anam, no sé ahont arribarem, Ignor. 35. La taula no hi fa res que seguexi trabucada, Vilanova Obres, xi, 121.—e) amb valor d'auxiliar, amb complement verbal en gerundi, per indicar una acció contínua. Segueixo pujant per una regió pedregosa, Massó Croq. 12. El clapoteig de l'aigua seguí repiquetejant, Víct. Cat. Ombr. 26.
    Loc.—a) Seguir la veta o la corda a algú: obrar segons el seu gust o donar-li la raó.—b) Seguir les fleques de Crist: anar a captar (Castellar de N.)
    Fon.: səɣí (pir-or., or., bal.); seɣí (occ.); seɣíɾ (val.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: del llatí vg. sequĕre (llatí clàssic sequi), mat. sign.