DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SEGUR adj. i subst.: cast. seguro.
I. adj. (f. -URA)
|| 1. Que no està en perill. Que tots hòmens... tots temps sien segurs, Usatges 83. No pudien anar segurs per los camins, Llull Blanq. 95. Que fos salua e segura en sa cort, Llull Felix, pt. vii, c. 4. Tant era esglayada la gent de aquella, que per manera alguna no's tenien per segurs, Pere IV, Cròn. 147. Aquí estam segurs, no és fàcil assaltar aquest castell, Rosselló Many. 38.
|| 2. Que no ofereix perill; que defensa contra tot perill. Que los emoluments de la dita confraria sien en loch cert et segur, doc. a. 1373 (Col. Bof. xl, 168). O gran valedor, segura deffenssa, Passi cobles 143. Qual camí era més curt y més segur, Comalada PP 59.
|| 3. Sòlid, no exposat a caure, a destruir-se, a cedir, a fallar. Les cubertes sien fermes e segures, Cost. Tort. XI, iii, 10. Puix part tan segura procure y advoque, Proc. Olives 463. Ves si aquest clau està segur, Vilanova Obres, xi, 24. Es penja a una palmera ... amb braç segur, Atlàntida viii. Nos remetets per persona segura, doc. a. 1456 (Hist. Sóller, i, 73). Uns donaven remeys probats, segurs, que no fallavan, Pons Auca 310.
|| 4. Que s'esdevindrà o s'ha esdevingut de cert; de què no es pot dubtar. La segura glòria que tenim de esser stats victoriosos nos deu alegrar, Tirant, c. 27. Tan segur com l'Evangeli, Penya Mos. iii, 127. Una donefa qui fila | sortirà per mirar el cel..., remugant: Pluja segura!, Riber Sol ixent 5. a) Ben segur: fórmula emfàtica d'afirmació. Ben net!—Ben clar!—Ben segur!, Vilanova Obres, xi, 236.
|| 5. Que no dubta o no té por. Es-te meylor cosa estar ab temor e hauer esperança, que esser segur e esser sens esperança, Llull Int. 325. May com dormia | segur, de nit, | Taulfus dit | lur rey matà, Spill 7183. Paris, segur de la offerta del dalfí, lo soltà de la presó, Paris e Viana 27. Fer segur algú: assegurar-li una cosa, donar-li seguretat, certesa. Mostra'm la tua essència divinal e fé'm segur que aquesta visió sia de la verdadera essència de Déu, Eximenis Primer, c. 53 (Aguiló Dicc.). A nostre Senyor plau siau sposada, fent-vos segura la virginitat vostra restarà tostemps sencera, Villena Vita Chr., c. 10. Esser o Estar segur: tenir certesa, no dubtar. Car si d'aquell menjava, segur fos de mort, Llull Doctr. Puer. 4. Yo devallí en Infern, hon trobé Eurídices... e som segur d'aquí avant no la perdré, Metge Somni iii. Estic segura que va esser Déu que hu va compondre, Alcover Cont. 18.
|| 6. ant. Que no es mou. Aquest donà-li ab lo peu e ella estigué segura, Sermons SVF, ii, 276. Los cauallers estigueren segurs, sens fer negun mouiment, més de mija hora, Tirant, c. 60. En tot açò Curial no's mogué, ans staua segur tota via, Curial, ii, 7.
|| 7. De segur, o Segur: loc. adv., amb seguretat, certament; cast. de seguro. No tan bé com a vostè, de segur, Pons Auca 80. Ben segur debien voler dir lo mateix, Vilanova Obres, iv, 9. Abraçada que de segur no fóra la primera, Massó Croq. 35. Si monsenyor pensava en que es corretgiria, segur que anava errat, ibid. 131. Sentirà l'auloreta y segur que a la nit vindrà a sopar, Guinot Capolls 81. A la segura: segurament. Una trunyella de cabeys que a la segura la mitat d'ells són postissos, Roq. 26.
II. m.
|| 1. Seguretat, assegurança. Volen saber... quin segur ne quina fermetat havets del rey de Portogal, doc. a. 1414 (Col. Bof. xxxvi, 233). Los moros defora alsauen una bandera per senyal de segur, Tirant, c. 306.
|| 2. ant. Lloc de refugi, on hi ha seguretat. Desemparant los reys turchs e lo soldà, recorregueren a son segur, ço és, a la gran fortalea de la ciutat de Bellpuig, Tirant, c. 214.
|| 3. En segur o Al segur: en seguretat, fora de perill; en certitud d'una cosa bona. Pus en segur sots de aconseguir paradís, no pot anar sinó bé, Metge Somni ii. Posà-la en segur de tot lo que ella dubtaua, Tirant, c. 245. Tots los treballs que aquí passàs vos paria esser no res, puix a mi teníeu en segur, Villena Vita Chr., c. 189. Tant, que en son niu al segur pot filar l'aranya, Somni J. Joan 2863. No convé a mi estar ací, mas metre'm al segur, Isop Faules 44.
Segur: llin. existent a Barc., Alella, Pilçà, etc. Hi ha la variant Segú, existent a Aramunt, Artesa de S., Alcover, Valls, etc.
    Loc.—a) No tenir-les totes segures: no estar lliure de temor.—b) Anar a la segura: obrar amb totes les garanties de bon resultat. Per axò vull anar a la segura, Vilanova Obres, xi, 98.
    Refr.
—«Val més segur que salvatge»: significa que una cosa petita però segura és preferible a una de gran però incerta (Men.).
    Fon.: səɣú (pir-or., or., bal.); seɣú (occ.); seɣúɾ (val.).
    Intens.: seguríssim, -íssima.
    Var. ort. ant.: sagú (Graal 148).
    Etim.: del llatí secūru, mat. sign. I.

2. SEGUR topon.
a) Poblet agregat al municipi de Veciana (Baixa Segarra).—b) Partida de terra del terme de Vilanova i la Geltrú (Guia Cat. 122).—c) Casa situada a una hora de camí d'Agramunt (Guia Cat. 122).—d) Pobla de Segur: vila situada en el Pallars Jussà, a la vora del riu Noguera Pallaresa.—e) Santa María de Segur: antiga església i poblat que depenia del monestir de l'Estany.
    Etim.: incerta; a certs documents medievals apareix escrit Segun, cosa que fa pensar si l'origen seria el cèltic Segodūnum (proposat per J. Coromines en el Congrés d'Onomàstica de Munich). No obstant, com que també és freqüent la grafia Segur ja en l'edat mitjana molt reculada (cf. docs. a. 1187 ap. Cartul. Poblet, passim), es pot admetre que aquest topònim sigui pres de l'adjectiu segur (< llatí secūru) substantivat i usat amb el significat de ‘refugi’, com ho és el topònim francès Ségur. (V. segur, art. 1, II, || 2).