DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SEIENT
|| 1. adj. ant. Que seu; cast. sentado. Als seients en la ombra, Evang. Palau 3 vo.
|| 2. m. Sítil; lloc destinat a seure-hi; cast. asiento. La soca els fa de seient, Verdaguer Flors Mar. 29. Significant-me que no em mogués del seient, Pons Com. an. 58.
    Fon.: səјén (or.); seјén (occ.).
    Etim.: del llatí sedĕnte, ‘que seu’.