DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SEMBLANÇA f.
|| 1. Qualitat de semblant; cast. semejanza. En axí com és concordament e semblansa major enfre animal e moviment que enfre vegetable e moviment, Llull Cont. 321, 22. La ànima racional... per la semblansa que ha ab los àngels, Eximplis, ii, 351. Serà casual la semblança amb algun conegut correcte, Espriu Cançons 64.
|| 2. Figura, forma d'una cosa; aparença; cast. semejanza. Vaeren un nuu en semblança de foch, Muntaner Cròn., c. 206. Déu... son fiyll tramès en la via en semblança humanal, Turmeda Diuis. 30.
|| 3. Imatge, reproducció de la figura d'una persona o cosa; cast. imagen. Han deliberació a remembrar Déu e les sues semblances, Llull Felix, pt. viii, c. 32. Com auinentesas ho semblanses de la dona donen loch al desig, Pere Torrella (Cançon. Univ. 209). N'hagué dos fills, tendra semblança del mort, Alcover Poem. Bíbl. 73. A semblança o En semblança (de tal o tal cosa): a manera, a imatge, com si sia tal o tal cosa. Feya-ho en manera de castigament, en semblança de pare qui castiga son fiyl, Jaume I, Cròn. 1. Trasnuytaren e passaren Leyda en semblança que altres hòmens eren, ibid. 13. Quatre ymages de plom féu fer..., a semblansa eren d'hom, Turmeda Diuis. 19. A semblança de llums que s'apaguessin de sobte, Pons Com an. 118.
|| 4. Exemple. Pregaren Blanquerna que esponés les paraules que dehia per semblances, Llull Blanq. 56, 4. Aquesta semblança que uós diets, ¿què significa?, Llull Felix, pt. i, c. 1. Mafumet parlaua per semblança a les gents qui eren pegues e sens enteniment, Llull Gentil 288. Mostrar-te-n'he quatre semblances, Genebreda Cons. 107.
|| 5. ant. Opinió, manera de veure les coses; cast. parecer. Car, segons semblanza nostra, ben deuria haver cent míllia crestians en lo regne de València, doc. a. 1270 (Capmany Mem. ii, 35).
|| 6. Biografia curta en què s'exposen els trets característics d'una persona; cast. semblanza.
    Fon.: səmblánsə (or., bal.); semblánsa (occ., val.).
    Etim.: derivat de semblar.