DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SEMBLANT adj. i subst.
I. adj.
|| 1. Que sembla, que s'acosta en la seva figura, qualitats o manera d'esser a algú o alguna cosa; cast. semejante, parecido. a) Amb complement introduït per la preposició a. Couenrien-se mils a esser semblants al cors que a l'ànima, Llull Gentil 57. La ànima racional... segueix-se que és semblant a Déu, Metge Somni i. Semblant a la capçada d'un pi, Canigó iv.—b) Amb complement introduït per la preposició amb. So que fan les aus no és semblant ab so que fan los hòmens, Llull Cont. 106, 4.—c) Amb complement introduït per la preposició de. En so que demana o en altra cosa semblant o mellor d'aquella, Llull Cont. 315, 15. Mirabolants imblichs... són semblants de indichs, Conex. spic. 25 vo. Una altre olla de coura semblant de la predita, Inv. Grau.—d) Figures semblants: geom., figures que difereixen només per les dimensions, però que tenen totes les parts guardant la mateíxa proporció.
|| 2. Aquest, tal; cast. semejante. a) Referint-se a cosa anomenada abans. Sia remogut de la confraria a bon eximpli d'aquells que semblant peccat volrien assaiar de fer, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 69). Lexa semblants coses a hòmens ociosos, Metge Somni iii. Segons és acustumat cascun any tenir semblant jornada, doc. any 1478 (Ardits, iii, 1). Com és ús y costum en semblants casos, Roq. 7. Aquell semblant o lo semblant: (ant.) allò mateix. S'aienolauen, e n'Ermesén de Terrers fa aquel semblant can ue en eglea, doc. a. 1250 (Pujol Docs. 22). Que l'home que matarà | a nengun' altra persona, lo semblant d'ell se farà, Cobles Roca.—b) Referint-se a cosa que es dirà immediatament després. Ab cara molt afable féu-li principi ab paraules de semblant stil, Tirant, c. 2. Ell digué al comte semblants paraules: «Molt amat senyor pare, jo vos prech...», Comalada PP 9.
|| 3. substantivat, Persona o cosa de la mateixa espècie que una altra; cast. semejante. Tot semblant vol esser ab son semblant de sa natura, Flos medic. 18 vo. Per la voluntat de ajustar-se ab son semblant se esforça, Dieç Menesc. ii, 27. No tenir semblant: esser únic, no haver-n'hi d'altre de la seva espècie o del seu grau. La mia dolor no ha semblant, Villena Vita Chr., c. 228.
|| 4. Al semblant, o Per lo semblant, o simplement Semblant, adv. (ant.): de la mateixa manera; cast. igualmente. Si ho fahien, que semblant sien encorregutz en la pena, doc. a. 1337 (Priv. Ordin. Valls Pir. 213). Cremà totes les cases..., e semblant fo cremat tot lo blat, Eximplis, i, 77. Y axí per semblant se diu de la dona, Próc. Olives 1440. E les venes per lo semblant disecades tiren la humiditat del fetge, Albert G., Ques. 6. Los Scipions per semblant ordenaren lur cavalleria, Turell Rec. 10. Fou nafrat en lo braç y molta de la sua gent per lo semblant, Tomich Hist. 160.
II. adj. ant. Que sembla, que indueix a creure (tal o tal cosa). Esser semblant: semblar, induir a creure. Qui 'n metie quatre homes que li fo semblant que fossen eretges, doc. a. 1250 (Pujol Docs. 23). Hach opinió que Déus no fos res, car semblant li fo que si Déus fos res, que a la pastoressa ajudàs, Llull Felix, pt. i, c. 1. Dixem que bé'ns era semblant que faríem ço que nós uolríem, Jaume I, Cròn. 30. E dix a ell: què t'és semblan a tu, Pere?, Evang. Palau 18. A mi és semblant que per la virtut del àlohes fos estat garit, Flos medic. 126. Semblant ver, o Ver semblant: que sembla veritat. Si ço que ell diu és argument semblant ver, Brunet Tresor, c. 54. No sia ver semblant que lo dit senyor Rey..., doc. a. 1388 (Priv. Vilafr. 42).
III. m.
|| 1. ant. Opinió, parer; manera de veure una cosa; cast. parecer. A mon semblant non sots en bon sen, Jaume I, Cròn. 287.
|| 2. Aparença, aspecte exterior, manera com es presenta una cosa al qui la veu o considera; cast. parecer. Fer semblant d'una cosa: fer-la veure, donar-la a entendre, fer que es vegi o es conegui; cast. dar a entender. Segons semblant: segons sembla; cast. al parecer. En semblant de tal o tal cosa: a imitació o en substitució de tal o tal cosa. Uul que'n façats semblant al prior son frare e que l'honretz, doc. a. 1251 (Pujol Docs. 26). Jassia que'l pesar sia gran, no u façam semblant de fora, Jaume I, Cròn. 68. Manam... que nuyl hom no cridàs ayoç, mas en semblant d'ayoç que ferissen ab un fust en la proa, ibid., 59. Me demanà de uós molt curosament..., et segons semblant parec que hagués plaer de la mia venguda, doc. a. 1330 (Anuari IEC, ii, 317). Faeren semblant que per catius a rembre eren venguts, Muntaner Cròn., c. 44. Al qual ell no auia dat semblant que preàs res, Valter Gris. 14 vo. Ell ha evitat aquell treball fent semblant de estar malalt, Lacavalleria Gazoph. Qui meten les gents en error | ab semblant de dar bon conseyll, Am. f. conf. 505. Amb quatre semblants de tendresa que no li costaven res de fingir, Pous Nosa 197.
|| 3. Cara, especialment en tant que manifesta l'estat de salut, d'ànim de la persona; cast. semblante. Ab semblant de tribulació saludaren Devoció, Llull Blanq. 45. En son semblant, ab ell conech que alcun esbayment hauia, Llull Felix, pt. i, c. 1. Tot el semblant tenien groch, Costa Trad. 139. Se sentí acorralat, i en son semblant se llegí tota la sobtada desesperació, Oller Esc. pobr. 27.
|| 4. ant. Igualdat d'espècie; cast. tenor, especie. Han molt gran plaer... en riure e en assolassar e en los altres plaers d'est semblant, Llull Cont. 284, 13. Nomenants cavalls e austors... e jocs e les altres coses d'est semblant, Llull Cont. 284, 14.
|| 5. ant. Semblança. Tentà lo primer om Adam que Déus auia fet al seu semblant et a la sua image, Hom. Org. 6 vo.
|| 6. ant. Exemple; cosa contada a semblança d'una altra. Nostre Senyor dix aquesta paraula per semblant,... Aquel qui ix seminar la sua sement, Hom. Org. 2 vo. Als quals Jesús los dix aquest semblant: Qual és de vosaltres que haia cent ovelles..., Evang. Palau 82 vo.
|| 7. ant. Gest, moviment de la cara. Aceylls qui us vezen axí star | en vostres finestrals, pintades, | faen-los semblants e ulades, Am. f. conf. 511.
    Etim.: del part. pres. de semblar.