DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SEMBRAR v. tr.
|| 1. Escampar o dipositar la llavor d'una planta en la terra preparada per a rebre-la, perquè hi neixi aquella planta; cast. sembrar. a) absol. Aquell qui sembra, porga la llavor ans que la git en lo camp, Genebreda Cons. 107. Los ocells del cel que no sembren ni cuylen, Evang. Palau. Sembrar a pols (Garrotxa) o a eixam (Urgell, Conca de Barberà, País Valencià) o a eixams (Mall.) o a grapat (Morella) o a barreig (val., men.) o a ruix (Solsona): sembrar tirant grapades de gra que el sembrador porta dins una senalla. Sembrar a mates (Pineda) o a motes (Penedès) o a poms (Urgell) o amb paló (Solsona) o a palot (Garrotxa) o al colpet (val.) o a cavulls (mall.) o a caveguell (men.): sembrar fent clotets en terra i dipositant-hi alguns grans a cadascun. Sembrar al solc (val.) o al solquet (val.) o a xorret (Xàtiva) o a solc (mall., men.): sembrar anant darrera el llaurador i tirant la llavor dins el solc que aquell fa.—b) Amb el complement indicador de la llavor o planta que es vol fer néixer. Se comença la generació de les sements que hom sembra, Llull Felix, pt. iv, c. 10. Si les gents de Sicília... sembrassen pedres, si cullirien bell forment, Muntaner Cròn., c. 148. Sembrant sens excés lavor del pinyol, Proc. Olives 78.—c) Amb el complement indicador de la terra o lloc on es llança o diposita la llavor. Lo dret que paguen los moros del dit loch per la terra blanca que sembren, doc. a. 1315 (Col. Bof. xxxix, 111). Hauia sembrada una terra sua de blat, Eximplis, i, 131. Sembra de xexa ses buferes esgotades, Ignor. 35.—d) per ext., Sembrar de sal una casa, una ciutat, etc.: escampar sal damunt el solar d'aquella casa, ciutat, etc., després d'enderrocar-la, com a càstig dels seus habitadors i com a símbol de perpètua esterilitat. E llur posada | fon derrocada, | e la planaren, | sal hi sembraren, Spill 1738.
|| 2. per ext., Plantar (|| 1). Los rosers se sembren de planta o de estaca, Agustí Secr. 40. En tal dia basta sembrar d'hora un claveller, Salvà Poes. 55.
|| 3. fig. Escampar coses com si fos llavor que es llancés; cast. sembrar. Vestit de vellut... sembrat de corones dobles d'aur, Metge Somni i. En la cara de la dita creu era sembrat tot de perles, doc. a. 1436 (Miret Templers 568). Un estandart blanch clar, tot sembrat de renarts burells, Curial, i, 20. Hun cint de fil d'or tirat, tot sembrat de diamants, Tirant, c. 435. Com la nit d'estrelles l'hemisferi sembra, Canigó ix. Per sembrar el diner amb lliberalitat fastuosa, Caselles Mult.104.
|| 4. fig. Difondre, produir coses materials o immaterials que han de causar efectes. Qui sembrava en la carn, de la carn collia corrupció, Eximenis Lux. 4. La punició dels tirans rebelles... ella en sa vida la sembrà, Metge Somni iv. Com la mula qui fills no sembra, Spill 6172. Tals paraules sembràs, present la Duquesa, que de donzella que és la faríeu tornar dona, Tirant, c. 217. Vull sembrar bons pensaments, Verdaguer Roser 10.
    Loc.—a) Sembrar una figuera: caure de cap (Mall.).—b) Sembrar a l'arena: treballar en coses inútils.—c) Sembrar zitzània: provocar discòrdies.
    Refr.—a) «Si vols esser ric aviat, sembra més ordi que blat».—b) «Sembraràs quan podràs (o «quan voldràs») i per Sant Joan segaràs».—c) «Qui sembra primerenc, sembra de franc» (Mall.).—d) «Qui no sembra per Sant Mateu, sembra pel mes d'Advent» (Berguedà).—e) «Per Sant Lluc, sembra, pagès, mullat o eixut» (Segarra, Urgell).—f) «Qui sembra al febrer, collita té».—g) «Al setembre, tot el món sembre» (val.).—h) «Qui sembra mala llavor, no llogarà segador» (Mall.).—i) «Sembra clar, i colliràs espès».—j) «Sembrar faves clares i mill espès, és l'engany del pagès» (Empordà).—l) «Qui sembra, collir espera» (val.).—m) «Qui sembra, cull»; «Qui bé sembra, bé cull».—n) «Tal com sembraràs, colliràs»; «Allò que sembraràs, colliràs»; «Conforme sembrareu, collireu»; «Qui sembra cards, espines cull»; «Qui sembra alls, no cull murtes»; «Qui sembra vents, cull tempestats».—o) «Qui no sembra, no cull».—p) «Qui no sembra i cull, tot és negoci» (Men.).—q) «Qui no sembra ni en sec ni en moll, ha d'anar tot l'any amb el sac al coll» (Empordà); «Qui no sembra en eixut i en moll, tot l'any ha d'anar amb so sac an es coll» (Mall.); «Qui no sembra en fort i moll, tot l'any va sac a coll» (Men.): significa que si no sembren en el temps oportú, tenen mala anyada.—r) «No s'ha de deixar de sembrar per por dels ocells»: vol dir que cal fer el que pertoca, sense aturar-se davant possibles dificultats.—s) «Del sembrar i del casar, consell no vulguis donar» (or., occ.); «El sembrar i el casar, a Déu l'has de comanar» (Mall.): indica que el resultat de la sembra i el del matrimoni són coses imprevisibles.—t) «Qui sembra a terra d'altri, perd sa llavor» (Mall.), o «perd feina, producte i llavor» (Men.), o «perd es fruit» (Eiv.): significa que el qui posa el seu esforç en negocis d'altri, sol sortir-ne perjudicat o mal pagat.—u) «Qui sembra a camí real, perd el gra i perd el jornal»: vol dir que esforçar-se pel bé comú o pel bé d'altri sol esser temps perdut.—v) «Sembrau-les a bon lloc, i les collireu cuitores»: vol dir que perquè les coses donin bon resultat cal posar-hi esment des del principi.—x) «Qui espines sembra, descalç no vaja» (Spill 3652).
    Fon.: səmbɾá (pir-or., or., bal.); sembɾá (occ.); sembɾáɾ (val.); sambɾá (alg.).
    Etim.: del llatí semĭnāre, mat. sign. ||1.