DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SENAT m.: cast. senado.
|| 1. Assemblea de patricis que formava el consell suprem de l'antiga Roma i d'altres Estats de l'antiguitat. Roma hagué tostemps en sobirana reuerència lo senat, Eximenis II Reg., c. 14.
|| 2. Primer cos polític de certs Estats moderns; una de les dues cambres de representants que formen el Parlament de certs Estats moderns.
|| 3. ant. Càrrec o dignitat de senador. Volien renunciar a la dignitat del senat e del consolat, Genebreda Cons. 124.
|| 4. Edifici o lloc on es reuneix l'assemblea dels senadors. Ocupen ja les illes, els camps, ciutats, Senat i el Fòrum, Caymari Poem. Const. 51.
|| 5. per ext., Reunió de persones d'alta jerarquia o de molta edat. Convocat lo apostòlich senat catòlich, Spill 9880. Sanrimonda seia | al sofà, davant | de fadrines velles, | doctíssim senat, Espriu Cançons 49.
    Fon.: sənát (Barc., Palma); senát (Val.).
    Etim.: pres del llatí senātus, mat. sign.

2. SENAT, -ADA adj. ant.
Assenyat, sensat. Més val malvolensa de senat que benvolensa de nesci, Jahuda Dits, c. 7.
    Etim.: derivat de sen, forma arcaica per seny.

3. SENAT, -ADA adj.:
V. sanat.