Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  senda
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SENDA f.
Camí estret (Fraga, Baix Aragó, Gandesa, Tortosa, País Valencià); cast. senda. Ficaren fites prop la senda que va a la coma den Jacme Martí, doc. a. 1328 (BSCC, xiii, 157). Per nous camins hi van hy estranyes sendes, Ausiàs March civ. Encara munto per la senda sacra, Carner Ofrena 102. Especialment: a) Drecera, camí travesser per a arribar més prest a un lloc (val.); cast. atajo. Sabien les muntanyes e les sendes, Muntaner Cròn., c. 62. S'esforça y treballa | cercar del camí la senda y atall, Proc. Olives 442. Cridant a la festa als vehins, que per camins y sendes acudixen al ermitori, Guinot Capolls 50.
    Refr.

—«No deixes les sendes velles per les novelles».
    Fon.:
séndɛ (Fraga, Gandesa, Sueca, Alcoi); sénda (Calasseit, Tortosa, Maestrat, Cast., Val.).
    Intens.
dim.: sendeta.
    Etim.:
del llatí semĭta, mat. sign.