| |||
|
senderi |
DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT
SENDERI m.
Seny natural, discreció; cast. seso. «Ha perdut el senderi». «No tens gens de senderi». A dotze anys un marrec del teu senderi | ja és prou refet per afrontar la vida, Mestres Marg. 73. No sé pas qui és qui li ha girat el senderi!, Pons Auca 227. Que poc sanderi va tindre el que va plantar el primer cep!, Guinot Capolls 88.
Fon.: səndέɾi (or., bal.); sendέɾi (occ., val.).
Etim.: del llatí escolàstic synderĕsis, mat. sign.