DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SENSIBLE adj.: cast. sensible.
I. || 1. Que pot esser percebut pels sentits. Com Déus no sia visible, ne sensible, ne palpable, Llull Felix, pt. viii, c. 3. Lo poble no percep sinó las delectacions sensiblas, Egidi Romà, i, 1a. a) f., mús. La sèptima nota de l'escala diatònica.
|| 2. Que es pot observar; que no passa desapercebut. Això ja és una millora sensible, Carner Bonh. 108.
|| 3. Que és de doldre; digne d'esser lamentat. «Aquesta pèrdua és molt sensible».
II. || 1. Dotat de la facultat de sentir. Són compostes de cors e de ànima sensible, Llull Gentil 139. Les coses animades e sensibles, Genebreda Cons. 247. Si la pasta fa hom inflar manejant, ¿quant més la carn, que és sensible?, Metge Somni iii.
|| 2. Que fàcilment es deixa dur pel sentiment. A vista de l'espectacle horrible, | girant lo cap se senya lo passatger sensible, Canigó iv. Estimava a les fadrines per pura expansió del seu cor sensible y enamoradís, Vilanova Obres, iv, 25.
|| 3. fig. Que es modifica segons els agents o influències exteriors. «Les plaques fotogràfiques són de material sensible a la llum». «El termòmetre és sensible als canvis de temperatura».
    Fon.: sənsíbblə (Barc., Palma); sensíβle (Val.).
    Intens. superl.: sensibilíssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí sensĭbĭle, mat. sign.