Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sentenciar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SENTENCIAR v. tr.: cast. sentenciar.
|| 1. Declarar per sentència. Ço que recita lo capítol precedent e posa sentenciant-ho sobre les coses esdevenidores, Eximenis Reg., c. 467 (Butll. Bibl. Cat. vi, 36). Los quals puxen aquelles conèxer, sentenciar, determenar et executar, doc. a. 1396 (Col. Bof. viii, 458). Los dits clavaris que aquella roba jutgen e sentencien esser errada o ben feta, doc. a. 1418 (Col. Bof. xli, 311).
|| 2. Condemnar per sentència. Fo mogut a misericòrdia e no'l volch sentenciar, Muntaner Cròn., c. 114. Lo capità nostre sentencià y féu escapçar... Fabrià Morros Doria, Pere IV, Cròn. 309. Fonch sentenciat a mort, Penya Mos. iii, 157.
    Fon.:
səntənsiá (Barc., Palma); sentensiáɾ (Val.).