DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SENTIMENT m.
|| 1. Facultat de sentir; cast. sentimiento, sentido. Féu a hom ulls, nas, mans, e li donà sentiment, Llull Felix, pt. viii, c. 3. Les coses que afreturen de sentiment, axí com arbres, montanyes, Isop Faules 2 vo. a) ant. Sentit corporal. Sentit per los sis sentiments, Llull Rim. 481. Tot açò li offeren la vista e la hoida e los altres sentiments corporals, Genebreda Cons. 242. Adormen tan fort los cinch sentiments, Proc. Olives 1843. Sentiment comú: (ant.) sentit comú. Lo sentiment comú, lo qual sevalla dels V senys corporals, Llull Cont. 42, 5.—b) ant., espec., Sentit del tacte. La ànima... a les orelles dóna oyment e sentiment... e a les mans... no dóna sinó sentiment tan solament, Llull Cont. 320, 17. L'ome ha millor tocar e és de maior sentiment, Albert G., Ques 42 vo.
|| 2. Percepció desvetllada per la sensació; cast. sentimiento. Lo vestia en tal manera que en lo hivern hagués algun sentiment de fret, Llull Blanq. 2. La havem tan lenta [la quartana] que a penes n'avem sentiment, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 549). En les cames y en los peus no tinch sentiment negú, Tirant, c. 314. Era mig mort, que sols no ne hagué ningun sentiment com lo prengueren, Comalada PP 51. a) ant. Indici, notícia secreta o subreptícia; cast. husmo. Haver sentiment d'una cosa: adonar-se'n. De la qual charta la dita reyna hac sentiment, Pere IV, Cròn. 67. Sens que'ls enemichs no n'hagen sentiment, Egidi Romà, iii, 3a, 22. Leuà li lo anell del dit que ell no hagué sentiment, Tirant, c. 131.
|| 3. ant. Significació, sentit; cast. sentido. Que responga escurament per algunes paraules que tinguen dos sentiments, Jutglar 26 (ap. Aguiló Dicc.).
|| 4. Disposició emocional envers una cosa; moviment o impuls de l'ànima produït per causes espirituals; cast. sentimiento. Tos moviments, | bruts sentiments, Spill 10257. La gran tristor dels pensamens | que m'a donat als sentimens | de gran voler hun trist afany, Obra vells 5. Tenien arrelat el sentiment de llibertat, Rosselló Many. 63. Em va causar un sentiment de satisfacció, Ruyra Parada 12. Executaven ab tant sentiment y gust, Pons Auca 83.
|| 5. Estat de l'ànim afligit per un esdeveniment trist o dolorós; cast. sentimiento. Pus viu sentiment ferint-me lo cor, Passi Cobles 112. Jo só el que en tinch lo sentiment més fort, Vilanova Obres, xi, 39.
|| 6. fig. Moviment d'una cosa inanimada, causat per una sotragada, per una pèrdua d'elements de sustentació, etc. (Mall.). «Aquesta paret ha fet sentiment; està en perill de caure». «Ses teules de sa teulada | totes faran sentiment | per un enamorament | que en vós vaig posar, estimada» (cançó pop. Mall.). «Les pedres i tot en fan sentiment»: es diu parlant d'una desgràcia grossa, d'una cosa molt trista.
    Fon.: səntimén (Barc.); sentimént (Val.); səntimént (Palma).