DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SENY m.
|| 1. ant. Senyal; cast. signo, señal. Esperant si li pogués donar seny de la sua amor, Alegre Transf. Lo seny de la creu, Pelai Briz Cans. v, 50. a) Insígnia. Banderes e altres senys per obs de hòmens d'armes, Tramoyeres Gremiales 80 nota (ap. Aguiló Dicc.).
|| 2. ant. Campana de certa grossària, sobretot campana instal·lada a una torre (a diferència de l'esquella, que era petita i es posava a diversos llocs); campana grossa (Ll., Fraga); toc de campana (Ll.). Com lo sein [sic] qui sona, Hom. Org. 1 vo. Hauia-hi un seny trencat que molt malament sonaua, Llull Felix, pt. vi, c. 2. Repicaren lo seny una gran estona e ajustaren-se, Epist. Pere 93. Als cloquers Il seyns e Il esquelles, doc. a. 1376 (Miret Templers 560). Per sonar los senys menors de la Seu de Malorques, doc. a. 1387 (Museo Balear, 1875, 22). Que los senys e esquelles sonen per totes les esgleyes con la Seu comensarà, doc. any 1395 (BSAL, ix, 130). Los senys sonant e les campanes, Spill 3247. Lo seny vell: campana que hi ha en el campanar de Ceret, que fou fosa l'any 1318. Mestre de senys: (ant.) fabricant de campanes. Seny major: la campana més gran d'una església. Sia fet senyal per la campana o seny major de la Seu, Eximenis II Reg., c. 8. Seny de les hores: campana destinada a tocar les hores. Fou deliberat que lo seny de les hores tocàs tres batallades al levar Déu, Rúbr. Bruniquer, v, 69. Seny de l'oració o de l'Avemaria o del perdó: toc de campana que es feia a entrada de fosc com a senyal per a dir la salutació angèlica. Pus lo seny de la oració aurà tocat, doc. any 1340 (arx. mun. d'Igualada). Intrà passat lo seny de la oració, doc. a. 1456 (Ardits, ii, 238). Aquest die III hores passades aprés del seny de la Ave Maria, doc. a. 1460 (Col. Bof. xxvi, 29). De continent que'l seny del perdó tocarà, doc. any 1406 (BSAL, xxi, 348). Seny del lladre: toc de la queda. Del seny del Ladre callat, tro a la esquella de la Seu, doc. a. 1301 (BABL, xi, 305). A hora del seny del ladre si recoylir-lo deu, doc. a. 1312 (arx. mun. de Valls). De no anar sens llum per la ciutat tocat el seny del ladre, doc. a. 1400 (BSAL, ix, 244). Hora del seny: (ant.) hora del toc de la queda. Vengren a mija llegua prop de Bordeu a hora del seny sonat, Muntaner Cròn., c. 90. Vostra letra reebem ir que fou dimarts, hora del seny, doc. a. 1391 (Roca Medic. 113).Seny del migjorn: campana que es tocava per assenyalar les dotze de migdia. Per tocar lo seny del mitx jorn de la oració, doc. a. 1476 (Hist. Sóller, ii, 299).Seny del viafora: toc de campana que es feia en ocórrer alguna novedat que reclamava el socors dels veïns, com incendi, desembarc de moros, sublevació, etc. (Cf. BSAL, ii, 20).
    Loc.
—Ple (o Carregat) a seny, o fins a seny: ple o carregat fins a dalt, fins al màxim. Jo tenia una guardiola a seny de moneda, Ruyra Parada 13. Ahir a la tarda bolcà tres carros plens a seny d'userda, Pous Nosa 18.
    Etim.: del llatí sĭgnum, mat. sign. (Amb el significat de ‘campana’, signum ja apareix usat en el segle VI).

2. SENY (ant. també sen). m.
I. ant. Sentit; cast. sentido.
|| 1. Com a facultat cognoscitiva. La glòria que hom haurà en cascú dels sens corporals, Llull Int. 283. Les espècies ymaginades per les quals los senys han enclinació als objectes reals, Llull Arbre Sc. i, 90. Tots los senys corporals són extinchs, Metge Somni i. Aquesta Amor per nostres senys nos entra, Ausiàs March xlv. Seny comú: sentit comú. Es asignat lo seny comú, Cauliach Coll., i, 2a, 1.
|| 2. Com a significat. A mils entendre lo seny de ço que hauré a expondre, Eximenis I Crestià. Lo seny de aquesta veritat és aquest, Pere IV, Cròn. 18. Manifestant-los lo seny de les dites propheties, Villena Vita Chr., c. 246. Per contrari seny: en sentit contrari, al contrari. La qual calor se cové ab humiditat en generació; e per contrari seny, la fredor accidental... e la secor... covenen-se en corropció, Llull Dem. 47.
|| 3. Com a opinió. Cascú dixés son seny en ço que meylor ne seria, Jaume I, Cròn. 145. Vul saber de vosaltres què us en sembla, e que me'n digats uostre sen, ibid. 79.
|| 4. Com a direcció del moviment. A tots quatre senys la vostra scriptura és bé postillada, Proc. Olives 1545.
II. Ponderació mental; capacitat mental sana; judici i capteniment conforme amb la raó; cast. seso, entendimiento. Orat és e senes sen, Usatges 96. Per nuyl peccat no ve tan souén mort, malaltia, pobrea e deffayliment de seny, con fa per la gola, Llull Int. 337. Tot hom de sana pensa, qui seny hage, pot conèxer que gran mal los vols, Metge Somni iii. He sentit sordes lluytes del cor y el seny, Salvà Poes. 12. Esser en bon seny: tenir en bon ús les facultats mentals. A mon semblant non sots en bon sen, Jaume I, Cròn. 287. Jo Aulària Farrera... en mon bon seny... fas mon últim testament, doc. a. 1558 (arx. parr. de St. Col. de Q.). Fer bon seny: (ant.) obrar segons la raó, de manera convenient. Anem sobre'ls sarrains de fora, e conquiram-los..., e farem meylor sen que nós fer puscam, Jaume I, Cròn. 89. Perdre el seny: perdre la facultat de raonar. Ne pendria la mort o una malaltia on perdria lo seny, doc. a. 1506 (BSAL, x, 305). Posar tot el seny en una cosa: posar-hi tota l'atenció. A dret seny: amb consciència d'allò que es fa; intencionadament; cast. adrede. Les quals coses a dret seny no'm cur de dir, Esteve Eleg. k 3 vo. Queixal del seny: queixal extremer.
    Loc.—a) No estar en son seny: no tenir expedit l'ús de les facultats mentals.—b) Treure algú de seny: (ant.) fer-li perdre els sentits. Lo conestable lo encontrà en mig de la visera y tragué'l de seny, Tirant, c. 173.—c) Sortir o Eixir de seny (o de son seny): perdre el seny. Anaua con a hom exit de son seny per aquella forest, Llull Gentil 13. Plorant cuydaua exir del seny, Eximplis, i, 243. En poch estigué que no hisqués fora de son seny, Comalada PP 53.—d) Girar el seny, o Gitar fora de seny (ant.): fer perdre el seny. Que'l gità fora de tuyt seny, Muntaner Cròn., c. 192. Li girava el seny, Pons Auca 163.—e) Beure's el seny: perdre l'enteniment (Camp de Tarr., Mall.). Parexia que s'havia begut es seny, Aguiló C., Rond. de R. 15.—f) Beure's algú pel seny: creure que ha perdut l'enteniment (Mall.). Tothom el se begué pel seny, Penya Mos. iii, 162.—g) Seny a perdre: enamorat extremadament (Mall.). Sa petita estava seny a perdre per un menestralet, Aguiló C., Rond. de R. 15.—h) Amb seny de bístia vella: amb molta prudència, extremant les precaucions (Mall.).—i) Anar a prendre seny: anar a prendre cendra el primer dia de Quaresma (Dues-Aigües).—j) Tenir tant de seny com una garba d'ordi: esser molt irreflexiu (Men.).—l) Seny, seny!; que cervell, en venen: es diu per recomanar prudència o discreció (Mall., Men.).
    Refr.—a) «Qui té més seny, que se'n valgui» (Empordà); «Cada u s'ha de regir pel seu seny» (Empordà, Garrotxa): significa que cal obrar segons les pròpies idees o iniciatives, sense refiar-se massa del parer dels altres.—b) «Qui a vint anys no té seny i a trenta no té roba, tota la vida serà pobre»; «Qui a trenta anys no té seny ni a quaranta té cabal, va als cinquanta a l'hospital».—c) «Qui perd lo seu, perd el seny»: vol dir que quan un home es veu en perill de perdre els seus cabals, és capaç de fer qualsevol disbarat.—d) «Qui no té seny, no té fred».—f) «Seny i jovent, no ve tot a un temps» (Tremp); «Lo seny i l'edat, no vénen pas al plegat» (Ross.): significa que els joves no solen tenir el seny suficient.—g) «Quan el seny ha vingut, l'home ja està perdut» (or., occ.); «Quan es seny és vingut, es bé ja és perdut» (mall., men.).—h) «Qui canta a la taula i xiula al llit, no té el seny complit».
    Fon.: sέɲ (pir-or., or., Maó); séɲ (occ., val.); sə́ɲ (mall., Ciutadella, eiv.).
    Etim.: del germ. sinn, mat. sign., segurament creuat amb el llatí sensus, ‘sentit’.

3. SENY m. que alguns diccionaris porten i el novel·lista Narcís Oller va usar amb el significat del castellà ceño, és un mot inexistent en català.
Ab el seny arrugat per la sorpresa, Oller Rur. Urb. 233.