DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SENYAL m. (i modernament f. per castellanisme): cast. señal.
|| 1. Marca feta en un objecte, o cosa posada en algun indret, i que serveix per a fer-lo conèixer. Lo señal o marca dels esclaus o dels lladres que assoten: Hic caracter, hoc stigma, Pou Thes. Puer. 15. Senyals del pa: tall, bony o figura que es fa a la pasta del pa d'una casa determinada, abans de dur-lo al forn, per tal de conèixer els pans d'aquella casa i no confondre'ls amb els d'altres parroquians. Senyal de la creu: figura de dues ratlles encreuades o gest consistent a moure la mà de dalt a baix i d'esquerra a dreta. Denant sa fas féu lo senyal de la creu, Llull Gentil 127. Féu-li lo senyal de la creu, Valter Gris. 8 vo. Especialment: a) Tall, osca o forat que es fa a l'orella d'un cap de bestiar per conèixer-lo i evitar que es barregi amb els animal d'un altre ramat. Ell les coneixerà [les ovelles] encara que'ls ajen leuat lo senall [sic], doc. any 1587 (Catalana, ix, 47).—b) Mena de bossell inserit a la part superior de la pollacra d'una barca de mitjana per a enfilar-hi l'extrem de l'aparell d'hissar-la i mantenir-la estesa durant la navegació (Blanes, ap. BDC, xii, 65).—c) Suro més petit que les suradetes, en les peces de sardinals (Cadaqués, Roses).—d) Tros de suro que es fa anar a flor d'aigua per a saber on es troba un ormeig (Empordà).—e) Suro de la solta més gros que les surades de les altres xarxes (Manacor).—f) Ponedor, ou que deixen dins el niaró perquè la gallina hi torni pondre (val.).—g) Segell heràldic o insígnia pintada, gravada, etc., per indicar la família, casa o institució a la qual pertany l'objecte que en va marcat. Puga fer escutz e senyals de la casa, doc. a. 1265 (Miret Templers 548). Axí con aur qui és conegut per funiment e cavaller per son senyal, Llull Dem., pròl. Del rey de Castella qui era leó devorant per sa mala condició e proprietat e per son senyal, com en sa bandera fa leó, Pere IV, Cròn. 21. Cóffrens... ab taps de laons e ab senyals de Bertran, doc. a. 1372 (Alós Inv. 8). Cortines de cendat a senyal real, doc. a. 1370 (Miret Templers 557). La creu vermella e lo camp blanch, qui és senyal de la Ciutat, doc. a. 1395 (Geogr. Barc. 604). Una bandera del senyal d'Aragó d'or e flama, Inv. Pr. Viana 146.—h) ant. Moneda local, de poc valor, encunyada en temps de revoltes o d'altres circumstàncies anormals. Puixau fer senyals de coure que quiscú vàlegue hun diner, doc. a. 1482 (Botet Mon. iii, 484). Puxen fer e fabricar alguns senyals de matall, axí d'aram coure com plom, ab lo senyal de dita vila, doc. a. 1482 (ibid. 485).—i) Tros de paper, de cartolina, de veta, etc., que es posa dins un llibre per indicar i poder trobar fàcilment la pàgina on cal reprendre la lectura.—j) ant. Segell o tancador de llibre. Un saltiri d'oliuetes de coral ab cet senyals d'argent ab planchetes d'or, Inv. Eixarch.—l) Taca morada o vermellosa de la pell; cast. lunar, antojo.—m) Testicle (bal.). Uns senyalets frits ab sahim, Penya Mos. iii, 203.—n) Senyals de llop o de ca: bolet de l'espècie Lycoperdon pratense, que té forma de baldufa i la superfície coberta de papil·les, en forma de piràmide (Mall.).—o) Senyal de tros: ratlla de color, o qualsevol altra marca, que sol posar-se a determinats punts d'un ordit per dividir-lo en una certa quantitat de parts anomenades trossos, i així assenyalar el lloc on la teixidora ha de teixir les llistes (Pons Ind. text.).
|| 2. Cos, moviment, so o altra cosa sensible de què ens servim per a denotar quelcom, per a indicar el moment de fer quelcom. Quant veuran lo senyal que tu'ls faràs en la torre major, que pensen de ferir en la ost, Desclot Cròn., c. 2. Faem amatar e fer senyals a totes les galeres... que'ns seguissen, Pere IV, Cròn. 135. Isop... ab senyals li demanà un poch de temps, Isop Faules 3. Donava dos cops de mall..., que era la senyal convinguda ab el clavetayre per cridar a sa muller, Pons Auca 7. Semblava ensenyar-li el camí i fer-li senyal per a que el seguís, Víct. Cat., Ombr. 15. Especialment: a) nàut. Cadascun dels fanals, banderes o altres objectes destinats a comunicar ordes o notícies d'un vaixell a un altre o a terra.—b) Toc de campana indicador del començament d'una cerimònia, d'una situació, etc. Pus lo senyal que és dit del ladre haja sonat, doc. a. 1341 (BABL, xi, 415). Una scalleta... per fer senyal com volen dir missa, doc. a. 1523 (Alós Inv. 32).
|| 3. Allò que ens permet d'inferir l'existència o la imminència d'alguna cosa. Totes aquestes coses són senyals per los quals hom ha conexença de la digestiua, Llull Felix, pt. viii, c. 6. Volgués dar senyal de humilitat a les gents, Llull, Blanq. 1, 5. Senyal d'oradura és riure menys de rahó, Jahuda Dits, c. 44. Lo dit pleuresis lo principal senyal que té de mort és lo escupir de la sanch, Villena Vita Chr., c. 45. Besa'l en la boca en senyal de pau, Tirant, c. 6. No tenia senyal de esser prenyada, Eximplis, i, 15. I la sang del primer crim... fou la senyal del regim, Alcover Poem. Bíbl. 14. Especialment: a) Empremta que deixa una cosa sobre una altra; costura, cicatriu o ratlla indicadora d'una ferida, cop o pressió forta. Un bou sens senyal de jou no avesat de laurar, Alegre Transf. 21. Mostrà los senyals de les nafres que allà havia preses, Scachs 56.—b) Forma de les dents de les bísties de peu rodó, que permet de saber-ne l'edat. Això ocorre fins als quatre o sis anys d'aquests animals, car després que passen aqueixa edat se'n van de senyal (Pallars) o són fora de senyal (Andorra) perquè ja els han sortit els ullals i no estan visibles les cavitats de les dents que abans permetien de saber l'edat.—c) Constel·lació, signe astronòmic (del Zodíac, etc.). Tu no ligs que'l sol va per XII senyals?, Sermo septem art. Prendre el senyal: iniciar la temporada de munyir o de desmamar els xais, cosa que es fa sempre en divendres perquè, segons creença molt divulgada, començant aquell dia la llet no es pren (Tortosa, Beseit, Xerta).—d) Quantitat a compte que es dóna com a garantia del pagament total. Es tengut lo senyor de la nau als pelegrins de donar plaça e aygua e portar là on los haurà conuenguts fer portar; e si ell n'a pres senyal, ell los deu attendre ço que'ls haurà promès, Consolat, c. 116. Paga i senyal o Senyal i paga: la dita quantitat a compte, la qual es perd pel comprador si després es nega a acceptar la mercaderia que ha començat a pagar. Si volguesses paga y senyal, Vilanova Obres, xi, 82.
|| 4. Escamot; nombre de caps de bestiar que no arriba a esser ramat (Ripollès, Guilleries, Pallars). Es queden, però, un senyal de bestiar a casa, el que poden mantenir-hi sense gaire esforç, Lluís Rec. 29.
|| 5. fig. Quantitat mínima (Segrià, Camp de Tarr.); cast. pizca, miaja. «Només ne tinc un senyal». «Dóna'm un senyal de pa». Ni senyal: ni poc ni gens. Ni sombra ni senyal de res, Casellas Sots 18. Ni un (o ningú, cap, etc.) per senyal, o per nat senyal: absolutament ningú, cap (bal.). «D'esclata-sangs, no n'he vist ni un per senyal» (o «per nat senyal»). Voleu que yo us faça tots aquells bous fugir, que no n'i aturarà hu per senyal?, Tirant, c. 324. No en deixaren una per nat senyal, Aguiló C., Rond. de R. 3. Els nostres ulls no en trobaven una sola per senyal, Salvà Ret. 25.
|| 6. ant. Seny, senderi. Un home qui era assau pus rich de diners que no de senyal, Decam. i, 119.
|| 7. ant. usat com a adj., en llenguatge de teixidors. Que lo XVI senyal no gos haver més avant de XI palms e mig sots ban de X sous e de trencar lo pinte; item que'l XVI terner no gos haver més avant de X palms e tres quarts, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 260).
    Loc.—a) Bon senyal: indici favorable.—b) Mal senyal: indici desfavorable. Tench açò en mal senyal, Serra Gèn. 44.—c) ¿Quin senyal?: fórmula interrogativa per a demanar l'explicació d'un fet considerat estrany (Mall., Men.). ¿Quin senyal que corres y vas p'es camp tan de bon dematí?, Roq. 12. «¿Quin senyal per aquí?»: ¿com s'explica que siguis ací?—d) Donar senyals de vida: manifestar-se com a viva una persona, un animal, una cosa.
    Refr.
—«Senyals al cel, treballs a la terra»: vol dir que si hi ha fenòmens meteorològics estranys, solen esser indici de desgràcies (or., occ.).
    Fon.: səɲáɫ (pir-or., or., bal.); seɲáɫ (occ., val.); siɲáɫ (Tortosa, val. vulgar).
    Intens.:—a) Augm.: senyalàs, senyalarro.—b) Dim.: senyalet, senyaletxo, senyaleu, senyaliu, senyaló.—c) Pejor.: senyalot.
    Var. ort. ant.: seyal (Commem. 144); seniall (doc. a. 1526, ap. Archivo, iv, 134).
    Etim.: del llatí sĭgnāle, ‘signe’.