DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SEPARAR v. tr.: cast. separar.
|| 1. Posar una persona o cosa a una part, i l'altra o altres a una altra part, de manera que estiguin allunyades o no estiguin unides. Plató... les dues parts, ço és ira y cupiditat, volgué separar posant ira en los pits y cupiditat dejús les entramenes, Metge Somni i. Menjau les madures al menys, les olives, | que prest separades seran del pinyol, Proc. Olives 118.
|| 2. Estar situat entre dues o més persones o coses impedint que es toquin, ocupant l'espai que hi ha entre l'una i l'altra. Los monts Pirineus separen la Espanya de la França, Lacavalleria Gazoph. Quan ja no em separaven del carrer més que algunes passes, Ruyra Parada 21. a) aplicat al temps o als esdeveniments: Si és un alè tan breu | el que separa son morir del teu?, Alcover Poem. Bíbl. 90.
    Fon.: səpəɾá (or., bal.); sepaɾá (occ.); sepaɾáɾ (val.).
    Etim.: pres del llatí sepărāre, mat. sign.