Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sepulcre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SEPULCRE m.
Vas, cavitat on es guarda un cadàver; cast. sepulcro. Lo féu poluoritzar e'l begué, mostrant que ella volia esser sepulcre d'ell, Metge Somni iv. En strany sepulcre lo fareu soterrar, Villena Vita Chr., c. 38. Renàixer sembla el caos, sepulcre i bres dels mons, Atlàntida v. El Sant Sepulcre (i ant. per antonomàsia el Sepulcre): la tomba on fou soterrat Jesucrist. Al cauayler tayn caualcar... e tayn-li atresí anar | per conquerir | lo Sepulcre, per Déu seruir, | peccats delir, Llull Cavall. 34. Yo m'he a partir de vosaltres per anar al sanct Sepulcre, Tirant, c. 2. Sepulcres emblanquits o emblanquinats: els hipòcrites que fingeixen virtut. Sepulcres emblanquits, Evang. Palau. Encara queden a Espanya molts de sepulcres emblanquinats, Ignor. 7.
Sepulcre: llin. existent a Mataró, Crevillent, etc.
    Etim.:
pres del llatí sepulcrum, mat. sign.