Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sepultura
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SEPULTURA f.: cast. sepultura.
|| 1. Acció de sepultar; cerimònia de l'enterrament. Aquí fo feyta la sepultura molt honradament, Muntaner Cròn., c. 280. Aprés la dita sepultura, lo dit nostre pare se'n tornà a Barcelona, Pere IV, Cròn. 55. Lo jorn de la sua sepultura, doc. any 1395 (BSAL, ix, 361). Com se usa en les grans sepultures, Alegre Transf. 53.
|| 2. Sepulcre. Hon havia en sa vida sa sepultura eleta aquell noble rey, Desclot Cròn., c. 168. Los monges exien de lurs sepultures, Eximplis, i, 246. Enfondeix l'ermità una sepultura, Canigó ix.
    Loc.
—a) Anar a la sepultura: morir-se.—b) Portar o Dur algú a la sepultura: causar-li la mort.—c) Tenir un peu a la sepultura: estar pròxim a la mort.
    Var. ort.
ant.: sepoltura (Corella Obres 15).
    Etim.:
pres del llatí sepultūra, mat. sign.