Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  serenitat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SERENITAT f.
|| 1. Qualitat de serè; cast. serenidad. a) Referida al cel, al temps atmosfèric. La tercera és que serenitat, o lo bell temps, molt és pus plasent aprés del temps plujós e tempestós, Genebreda Cons. 108. Fer pregàries per serenitat ab processons, Antiq. 206.—b) ant. Claredat moral, esplendor. Sens jamés poder morir, en segura vida, ab serenitat de gloriosa fama eternament reuiuen, Corella Obres 204.—c) Tranquil·litat, absència de pertorbació. El poeta de la somrient serenitat, Obrador Arq. lit. 14.
|| 2. Títol d'honor que es donava a reis i prínceps, o sia, a les persones tractades de sereníssimes. De la nostra serenitat molt se pertany, Ordin. Palat. 95. Quant a sa Serenitat se sguarda, doc. a. 1466 (Botet Mon. iii, 467).
    Fon.:
səɾənitát (Barc.); seɾenitát (Val.); səɾəniðát (Palma).
    Var. form.
ant.: serenetat (Llull Cont. 121).
    Etim.:
pres del llatí serenĭtāte, mat. sign.