SERPENTEJAR v. intr. Moure's en línia sinuosa; cast. serpentear. Serpentejava ab la sanch | lo patri amor per ses venes, Cases A., Poes. 38. L'esgarrifança del misteri serpentejà en les carns descobertes de la dama, Víctor Català (Catalana, x, 5). Etim.: derivat de serpent.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.