Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. serradura
veure  2. serradura
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SERRADURA f.
|| 1. Acció i efecte de serrar (art. 1); cast. aserradura. Li deixen un brot en la endresera hont no té cor... al endret de la serradura, Agustí Secr. 52.
|| 2. (usat principalment en pl., serradures) Partícules gairebé reduïdes a polsina, que es desprenen d'una cosa en serrar-la, i per ext., en corroure-la de qualsevol manera; cast. serrín, aserraduras. De les serradures de les palmeres ne feyen pa, Muntaner Cròn., c. 252. Item serradura del corn de cerf, donada a beure ab bon vi, no lexa lémens ne pooyls néxer, Tres. Pobr. 12. Quan hom cou de la serradura d'aquest arbre ab vi, Medic. Part. 83. Y jo ab samarreta polsosa de serradures, Vilanova Obres, ix, 162. (En aquest sentit tenim recollit serradura en singular a Vic, Torelló, Balaguer, Massalcoreig, Vinaròs, Val., Benilloba, Benialí, El Pinós, Biar; tenim recollida la forma plural serradures a la Cerdanya, Berguedà, Vallès, Barc., Vendrell, Pradell d'Urgell i Camp de Tarragona).
    Fon.:
sərəðúɾə (or.); seraðúɾɛ, saraðúɾɛ (Urgell, Balaguer); seraúɾa, saraúɾa (Cast., Val., Al.).

2. SERRADURA f. ant.
Tancadura. Per una serradura ab sa clau per una caxa, doc. any 1558 (Miret Templers 582).