DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SERRAR v. tr.
Tallar amb un instrument mogut alternativament envant i enrera, i generalment armat de dents; cast. aserrar. Leuat lo quarentè que deuen donar a la Senyoria de la fusta del pi serrada et de la pegunta, Cost. Tort. I, i, 6. Tota pena devem sostenir per no trenquar los manaments de Déu, encara que't sabessen serrar les mans, Sermons SVF, ii, 267. Partit me trob com si hom me serràs, Ausiàs March, cii. Serrar el blat: tallar-li les espigues amb una corbella, abans de batre'l. Serrar-se les cames a algú: segar-se les cames (Valls). Serrar la vella: cerimònia simbòlica de la divisió de la Quaresma en dues parts, que es fa quan s'escau el dia en què s'entra a la segona meitat de la Quaresma.
    Fon.: sərá (pir-or., or., bal.); será, sará (occ.); seráɾ (val.).
    Conjug.: regular segons el model cantar. Dialectalment, per influència de la pronúncia sará en lloc de será, s'usen les formes rizotòniques sarro, sarres, sarra, etc., en lloc de serro, serres, serra.
    Etim.: del llatí sĕrrāre, mat. sign.

2. SERRAR (i ant. serar). v. tr.
|| 1. ant. Tancar; cast. cerrar. La D és serrada e amagada per la F, Llull Cont. 364, 23. Cambra ben serada e closa, Graal 187. Cant viu lo finestral serat, Am. f. conf. Per la sua fredor serra aquelles humors dintre, Albert G., Ques. 48. No les estretees dels lochs de Cilícia la via'ns serren, Hist. Alex.
|| 2. Serrar les dents: cloure estretament les dents, sia per no deixar passar aliment, sia per no parlar. Repensant-se, es contingué, serrant les dents, Pous Nosa 132.
|| 3. absol. Acabar de mudar les dents un animal jove i tenir la dentadura completa (mall.); cast. cerrar. Li feren obrir la boca a manera de mercaders que miren si un poltre ha cerrat o no, Oliver Obres, ii, 44.
    Etim.: del llatí serare, ‘tancar’, amb la r canviada en rr per analogia d'altres mots (cf. el cast. cerrar).

3. SERRAR v. tr. (gal·licisme)
Estrènyer. Li sarrant la mà, Saisset Vinyes y dones, 44.
    Etim.: pres del fr. serrer, mat. sign.