DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SERVIL adj.: cast. servil.
|| 1. Pertanyent o relatiu al serf, a l'esclau; propi de gent sotmesa, mancada de llibertat. Ha't reduhida del exili e ha't reemuda de la servil captivitat, Canals Arra 153. Obra servil: treball corporal. Celebrar festa anyal abstenint-se de totas e sengles obres seruils e negocis temporals, doc. a. 1407 (BSAL, viii, 130).
|| 2. Baix d'intenció; que aprecia una persona o cosa pel profit que en pot tenir. Qui ama a Déu per ço que li do..., ama Déu ab amor servil e no filial, Llull Conex. 420. ¿Què és que molts hòmens sols fugen a servils menjars e a servil vestidura e no fugen a servils fets e costumes?, Scachs 59. Corbarem, servils, l'esquena | en presència dels hereus, Espriu Cançons 67.
    Fon.: səɾβíɫ (Barc.); seɾβíɫ (Val.); səɾvíɫ (Palma).
    Etim.: pres del llatí servīle, mat. sign.