DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinňnims  CIT  TERMCAT

SESTAR v. intr.
|| 1. Dormir la sesta; cast. sestear. El llenyater sestant davall el penyal, Riber Sol ixent 34. a) fig. E si fe no y presta, | en lo laberinto dels ignorants sesta, Francesc Prats (ap. Bover Bibl. ii, 158).
|| 2. Amurriar (val., bal.); cast. sestear, acarrarse. L'anyellet de la garriga | que dins l'ombra va a sestar, Costa Trad. 38. «Esta rabera s'ha assestat»: aquest ramat s'ha ajagut per defensar-se de la calor (Morella).
    Fon.: səstá (mall.); sestáɾ (Calp); asestá (Morella, Maestrat); asestáɾ (Alcoi).
    Etim.: derivat de sesta.