DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SETGE m.
|| 1. ant. Seti, seient; cast. sitio, sitial. En trones, setges | dient heretges | los qui mantenen | la part que entenen | ser veritat, Spill 10694. Sel setga [sic] avia per so fet per aximpli de lur setga hon nostre Senyor s'asech lo yorn de la Cena, Graal 56.
|| 2. El fet d'envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n; cast. sitio, asedio, cerco. Abans que'l bon comte de Barcelona fos al setge de Leyda, Desclot Cròn., c. 1. Com lo setge hach durat llonch temps..., ell manà fer al bo comte d'Ampúries una cava, Muntaner Cròn., c. 7. Que posàs setge a Vila de Esglésies, Pere IV, Cròn. 39. La batalla de setge és quant los enemichs són tan gran poder que los altres no gosen exir de les forces, Egidi Romà, iii, 3a, 16. Maravellat Porsenna, se levà del setge encontinent, Metge Somni iv. a) fig. De l'esperit algun hom no s'allarga | en demanar quin mal li té lo setge, Ausiàs March cxiii.
|| 3. Esca per a pescar (Figuera, Escrig-Ll. Diccs.); cast. cebo.
|| 4. a) Planta escrofulariàcia de l'espècie Scrophularia nodosa, perenne, de rizoma inflat i nuós, fulles ovato-lanceolades, flors brunes olivàcies en panícula un poc glandulosa i càpsula ovoide cònica; es fa per llocs humits i ombrosos (or., occ., mall.).—b) Planta escrofulariàcia de l'espècie Scrophularia peregrina, anual, d'arrel cònica, tija dreta quadrangular vermellosa, fulles petites ovades d'un verd pàl·lid i glabres, flors brunes vermelloses en panícula terminal fullosa, amb calze herbaci, i càpsula subglobulosa acuminada; es fa per llocs frescos i herbosos (or., occ.).—c) Setge bord: escrofulària de l'espècie Scrophularia aquatica, perenne, de fulles ovato-oblongues, flors d'un bru vermellós i càpsula globulosa apiculada; es fa per les vores de recs, sèquies i altres llocs humits (Ripollès, Garrotxa, La Selva, Pla de Bages, Vallès, Mall.).
|| 5. a) Planta de l'espècie Helianthemun marifolium (val.).—b) Planta de l'espècie Brunella vulgaris (val.).—c) Planta de l'espècie Trachelium caeruleum (Priorat).
    Refr.—a) «Herba de setge, no li cal metge»; «Qui gasta fulles de setge, no necessita metge»; «On hi ha setge, no entra el metge»: es diu per les aplicacions medicinals de les vàries espècies d'escrofulària, útils per a guarir les nafres i en infusió per als mals d'estómac i de l'aparell urinari.—b) «Al qui pren aigua de setge, no li farà mal el fetge».
    Fon.: séʤə (or., bal.); séʤe (occ., val.).
    Etim.: del llatí vg. *sĕdĭcum, ‘seient’, derivat de sĕdēre ‘seure’ (cf. Corominas DECast, i, 300).