DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SETI m.
|| 1. Objecte o lloc destinat a seure-hi (Ross., Ripollès, Empordà, Plana de Vic, Camp de Tarr., Ll.); cast. asiento. Faem encortinar nostra cambra de bons draps e fer bons setis, Jaume I, Cròn. 436. Serets regina e porets siure en lo seti de la regina vostra sor, Muntaner Cròn., c. 32. Lo pintor cau aplombat en lo primer seti ab què topa, Oller Fig. pais. 205. Especialment: a) La part d'una cadira, d'un banc, etc., on reposa el cos de la persona que hi seu. Hi havia dues cadires amb un llibre obert damunt el seti d'una d'elles, Oller Pap. x.
|| 2. Base; objecte o lloc sobre el qual es basteix o descansa una cosa; cast. sitio, base. Aytals eren les colones d'aquelles finestres, aytals los capitells e aytals los setis, Hist. Troy. 70. Com se fos acostat al mur e agués reguonegut lo seti del castell, destribuí la sua host per companyes, Reis Bret. 219. Especialment: a) Trast, solar per a edificar-hi (Freginals, Maestrat); cast. sitio, solar.—b) Depressió excavada a terra per a bastir-hi una carbonera (Ulldecona, Freginals).
|| 3. ant. Setge militar; envoltament d'un lloc per gent armada; cast. sitio, asedio, cerco. Mesem nostre seti sobre la torra del Andador, Jaume I, Cròn. 16. Haguem cort de cal part la assetjaríem. car deyen tots los demés que més ualia lo seti a la Boatela, ibid. 261. El grandiós castell, aquell agombolament de pedra que tants setis i tants adobs ha sofert, Massó Croq. 125.
|| 4. ant. Béns seents; cast. inmueble. Que tot hom deja auer pagat ço que li pertanyerà pagar del seti que aurà..., Que les dites pagues faedores... axí del seti com del moble, dejen esser posades per cascú, doc. a. 1316 (Mem. Ac. B. L., ix, 123). Tots sos béns, axí setis com mobles, sien confiscats al senyor, doc. a. 1424 (Priv. Ordin. Valls Pir. 260).
|| 5. Lloc que una persona o cosa ocupa; lloc, en general; cast. lugar, sitio. Cap al seti de la fressa, Casellas Sots 10. Tots s'apartaven o s'estrenyien per a obrir-li seti, Pons Auca 54. Quedar al seti: romandre mort sobtadament, sobretot de mort violenta. Deixar algú al seti: matar-lo sobtadament.
    Fon.: séti (Empordà); sέti (Plana de Vic, Camp de Tarr.).
    Var. form.: siti, sítil.
    Etim.: V. siti.

2. SETI adj. num. (dial. alg.),
per set (art. 2). Un salpent de seti cats, rondalla algueresa (Arch. Glott. It. ix, 321).

SETÍ (ant. escrit també cetí i satí).
I. m.
|| 1. Teixit de lligat quadrat amb punts d'encreuament distribuïts de manera que les cares del teixit presenten una superfície llisa i brillant; cast. satén. Fou-li posat un drap ab les orles de cetí blau, Ardits, i, 337 (a. 1436). Una cuberta de vellut carmesí forrada de cetí carmesí, doc. a. 1443 (Arx. Gral. R. Val.). Era la roba de cetí carmesí tota brodada de perles, Tirant, c. 262. Yo provehí | e l'arrehí | perles, rubins, | velluts, cetins, Spill 2068. Un sayo folrat de drap e guarnit de setí perla, doc. a. 1516 (Miret Templers 593). Un gipó de contray gornit de satí negre, doc. a. 1523 (Alós Inv. 39). Setí o raso: Bombycinum intercisum, Pou Thes. Puer. 206. Satí, roba de seda: Bombycinum densius textum. Satí ras: Tersum densumque sericum, Lacavalleria Gazoph. La falda és de setí, Llorente Versos 102.
|| 2. fig. Finor extremada. Pessigolles de satí, Riber Sol ixent 3. Sa sollerica de pell de satí, Roq. 1.
|| 3. Fusta molt dura, de color bru groguenc, d'arbres exòtics del gènere Chloroxylon i altres; cast. satén.
|| 4. pl. Planta crucífera de l'espècie Lunaria biennis (V. pesseta || 5).
II. ant. adj. (f. -INA) Teixit a manera de setí. Quatre lliures y huit onces de seda setí en madeixa, doc. a. 1653 (Arx. Patriarca Val.). Per tanta tela fort tela setina, doc. a. 1644 (Rev. Men. 1925, 261). Forrades de tela satina y tafetà, doc. a. 1673 (Hist. Sóller, ii, 868).
    Fon.: sətí (or., bal.); setí (occ., val.); satí (alg.).
    Etim.: segons Coromines DECast. i, 20, probablement del mateix origen que el cat. ant. atzaituní, o sia, derivat de Zaitun, nom àrab d'una ciutat xinesa on es fabricaven aqueixa mena de teixits.