Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  setra
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SETRA (ant. escrit cetra). f.
|| 1. Recipient de terrissa, de vidre o de metall, amb ansa a un costat i broc curt a l'altre, que serveix per a treure i abocar aigua, vi o altre líquid (Valls, Tortosa, Maestrat); cast. jarro, acetre. It. IIII setres de lauton, doc. a. 1345 (BSAL, xi, 299). Han oli en lurs cetres, ço és, han castedat en lurs penses, Canals Carta, c. 21. Una cetra ayguadera d'argent, Inv. Pr. Viana 189. Quant faya majors calors ell lauaua bé una gerra o cetre de terra o de vidre e umplia-la de aygua freda, Eximplis, i, 21. Dues cetres de terra, doc. a. 1466 (Est. Univ. xiii, 407). Cetra o pinta per traure vi: Concha, batiola, batiolus, Pou Thes. Puer. 17. Un gotet de mistela o una cetra de calmant, Moreira Folkl. 276.
|| 2. Mesura de dos porrons (Conca de Tremp). Li fareu pendre [al cavall] ab la banya... tres unces de oli ab una cetra de vi vermell, Agustí Secr. 180.
    Fon.:
sétɾə (Valls); sétɾa (Tortosa, País Valencià).
    Var. form.:
setre, sitra.
    Etim.:
de l'àrab ṣatl, ‘recipient per a abocar aigua’.