DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SIGNAR v. tr.
|| 1. Assenyalar, marcar; posar un senyal a una cosa per distingir-la o fer-la coneixedora; cast. signar, señalar. Les quals quintanes... dejen esser senyalades, fitades o designades a coneguda dels jurats, doc. a. 1344 (BABL, xii, 60). Sant Francesch... meresqué esser signat ab les nafres del Salvador, Curial, iii, 14.
|| 2. Dibuixar, traçar una figura; cast. trazar, señalar. En Lau... ab la canya signava una retxa en terra, Galmés Flor 57. Un dels senyors... signà una ratlla travessera sobre el front del mort, Víct. Cat., Ombr. 46. Sa reia és massa signada o poc signada: es diu de la rella que té massa o massa poc marcada la curvatura (Sencelles).
|| 3. Indicar, mostrar amb un gest; cast. señalar. a) Amb complement directe nominal o pronominal. «No signis ningú, que és molt lleig!»: es diu als infants que tenen el costum de mostrar amb el dit les persones o coses de què parlen. Enterrogat què entén per mola, e signà aquella a los dits jurats, doc. a. 1612 (Hist. Sóller, i, 764). L'ombra d'Otger | vèiem sortir de son carner | signant la porta, Canigó ix. Esgarriats que la gent d'ordre | acusava, signant-los amb el dit, Alcover Poem. Bíbl. 47. Van començar la via que els signares per retrobar-te, Carner Monj.77.—b) Amb complement oracional expressador de l'acció de la qual es fa indicació amb el gest. Tan començà lo meu Duc a parlar-me | e signa-li que vers la proa vaia, Febrer Inf. xvii, 5. No pogué tornar resposta de paraula, mas ab lo cap signaua que era contenta, Villena Vita Chr., c. 214. El guarda... signant a son company que el seguís, se n'anà cap a l'única porta, Víct. Cat., Ombr. 28.—c) absol. o intr., amb complement indirecte. Aquell ullar y aquell signar a la finestra, no faltaven gota, Pons Auca 85. El més vell signà cap a l'altre cap, Víct. Cat., Ombr. 29. Tirant signà a Phelip, e aquell prestament la pres en los braços, Tirant, c. 98.
|| 4. (poèt.) Segellar; cast. sellar. ¿Vòstron cor és font signada?, Riber Sol ixent. Ella és la tomba signada | qui guarda el secret fatal, Colom Juven. 129.
|| 5. Posar el propi nom sota un escrit; firmar; cast. firmar. Totes les letres que... a la escrivania vendran signades per nós, Ordin. Palat. 114. Carta blanca signada de mà mia, Tirant, c. 56. Per ço com no sabia signar, li daria emprenta de son segell, doc. a. 1415 (Col. Bof. xxxvi, 240).
    Loc.
—No poder signar algú: no poder-lo tocar perquè ès molt delicat, irascible, etc.
    Fon.: siŋná (or., occ.); siŋnáɾ (val.); sinná (bal.).
    Var. form.: senyar.
    Etim.: pres del llatí sĭgnare, mat. sign.