DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SIGNE m.: cast. signo.
|| 1. Cosa que en representa o n'indica una altra. Si aquí són oberts mostramens e couinens signes, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 300). Aquell te escandalize, que tu coneixs en los seus signes, lança'l de casa, Sermons SVF, ii, 90. Sobre ma faç veuran lo vostre signe, Jordi de Sant Jordi, iii. Signe és cosa que'ns demostra altra cosa de si matex, Cant Pla 74 vo. Grans signes de malastre borroneja pels cels, Atlàntida iii. Fent-li damunt el signe de la creu, Costa Trad. 155.
|| 2. ant. Figura dibuixada o gravada sota un escrit per declarar-se'n autor o garantir-ne l'autenticitat. Ella serà el signe posat a la fi del rerascrit, Metge Somni iv. Y ab acte tan fals signar de fals signe, Passi Cobles 33. Segellada la pau ab tan ferm signe, Pons Auca 129.
|| 3. Constel·lació, i especialment cadascuna de les que formen el Zodíac. Si en los XII signes e en les VII planetes és calor, Llull Felix, pt. iii, c. 2. Mesurar les stacions e graus de les VII planetes qui han ses cases en XII signes del Zodiach, Scachs 77. Lo món finit, lo Sol e Luna y signes, Ausiàs March lxxxvii. Mars... fa lo seu cors en dos anys e està en cascun signe sexanta jorns, Curial, ii, 1. Rei n'era Atlas, aquell qui de la blava volta | los signes a una esfera de jaspi transplantà, Atlàntida i.
|| 4. Influència atribuïda als astres damunt el destí i la vida dels homes. Néixer amb bon signe o amb mal signe: néixer sota la influència benigna o maligna dels astres. En mal signe: Infelicibus auspiciis, Esteve Eleg. Amb bon signe avuy me'n vaig, Roq. 41. Conexia els bons i els mals signes, Rosselló Many. 34. Estar de mal signe: estar de mala lluna, de mal humor. a) Els signes: els dotze dies abans i després de Nadal, que es prenen com a senya del temps que farà durant l'any venidor (Ripollès).—b) Prendre es signe: començar la temporada de munyir les ovelles, cosa que es fa en un dia de la setmana que sia el mateix en què ha caigut Nadal, fent que els anyells no mamin durant una nit a fi que les mares duguin llet al dia següent, en què les munyen per primera vegada i fan el formatge; després tornen deixar mamar els anyells, sense munyir les ovelles, fins que aquells són desmamats (Mall.).
|| 5. Gest, moviment, acció amb què s'assenyala un objecte o s'expressa un pensament o un desig. Parlar amb signes: expressar el pensament o el sentiment amb gestos, sense fer-hi intervenir el llenguatge oral. La un no pot parlar a l'altre..., mas cascú significava per signes a l'altre la ymage de nostra Dona, Llull Blanq. 62, 11. Zacharies... cuytà a la cambra per dir la bona noua a sa muller en signes, car parlar no podia, Villena Vita Chr., c. 61. Uns quants guerrers, a un signe de sa crossa, | rodegen de carreus la immensa fossa, Canigó ix. Y fent signe llavores a sa filla, | li va mostrar una arpa, Costa Trad. 12.
Signe: llin. existent a Val., Xàbia, Xaló, etc. Hi ha la variant Signes (Alcoi, Dénia, Tàrbena, etc.).
    Fon.: síŋnə (or.); síŋne (occ., val.); sínnə (bal.).
    Sinòn.:— || 1, senyal;— || 5, senya.
    Etim.: pres del llatí sĭgnum, mat. sign.

2. SIGNE m., grafia ant.,
per cigne. Cascú naxqué | ab son collar, | en lo tallar | se tornà signe, Spill 8790.