DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SILENCI m.: cast. silencio.
|| 1. El fet de callar, de no parlar. Tenir o Guardar silenci: callar. Rompre el silenci: posar-se a parlar. Imposar silenci: fer callar. Imposant al príncep dels mals esperits sobre açò silenci, Metge Somni ii. Tenguen silenci aytant com menjaran, doc. a. 1400 (Col. Bof. xli, 151). Posat scilenci en lo consell, l'emperador manà a l'embaxador que splicàs sa embaxada, Tirant, c. 374. Puix ab silençi escoltant | tot hom vos hou, Somni J. Joan 370. Després d'una estona de silenci, va dir..., Ruyra Pinya, ii, 170.
|| 2. fig. El fet de no expressar el pensament oralment o per escrit. Havem fins ací callat... Duptam que per nostre silenci, crexent lo mal, crexeria nostre delicte, Curial, i, 10. «Perdoneu el meu llarg silenci».
|| 3. Absència de soroll, de sons. Durant lo silenci de la nit, Lacavalleria Gazoph. En el silenci de la vasta hisenda, Alcover Poem. Bíbl. 25. La fosca i el silenci s'emparaven placévolament del meu cor, Ruyra Parada 18. a) mús. Breu interval en què no canten ni sonen; signe que indica el dit interval.
|| 4. Sabata de roba amb sola d'espart, que no fa soroll (Pla d'Urgell). Un parell de silencis usats o bé unes çabatillas, doc. a. 1891 (Aguiló Dicc.).
    Fon.: siɫέnsi (or., occ.); siɫέ̞nsi (val., bal.).
    Etim.: pres del llatí silĕntĭum, mat. sign.