DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SINGULAR adj.: cast. singular.
|| 1. ant. Únic, que no té igual. Singular Senyor, pacient, vertuós, Llull Cont. 50, 22. Verdaderament tinch conegut que sol e singular sou en lo món entre los viuents, Tirant, c. 436.
|| 2. Que es refereix a una sola persona o cosa. Micer Joan donà a cascú les cartes qui a cascú lloch e singular venien a cascú rich hom, Muntaner Cròn., c. 99. Proceyr de les coses més comunes e universals venir a les specials e singulars, Cauliach Coll., pròl. En singular: de manera particular, que concerneix únicament una persona o cosa. A tot hom generalment axí en uniuersal con en singular, doc. a. 1391-1393 (BSAL, viii, 441). Com ell anàs als amichs e'ls empràs, cascun en singular, Scachs 68. a) gram., Que denota una sola persona o cosa. Nombre singular, o simplement singular, m.: categoria gramatical indicadora de la unicitat de persona o de cosa. Tu'm manares que cogués la lentilla en singular, y no lentilles, en plural, Isop Faules 10.
|| 3. Persona singular, o simplement Singular, m.: persona privada, no revestida de caràcter públic; individu. Sacrament de fidelitat de algunes singulars persones, Pere IV, Cròn. 151. En nom de la universitat d'aquella vila e de sos singulars, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 24). Es novament stat consentit atorgat e donat al collegi de la dita Seca e singulars de aquella, doc. a. 1460 (Rev. Cat. v, 50). Posa pena a tots los singulars del dit loch, doc. a. 1507 (Miret Templers 576).
|| 4. Que es distingeix per alguna cosa inusitada, gairebé única. Los quals per singular indústria examinada, Ordin. Palat. 11. La dita confraria és stada dotada de molts altres singulars privilegis, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 206). De subtilitat singular de entendre no pens que persona vivent li'n port avantatge, Metge Somni iv. Foren molt ben seruits de gallines e capons... e de moltes altres viandes e de vins molt singulars, Tirant, c. 122. Es una singular bevenda contra la pesta, Agustí Secr. 39. Vaja un comte ben singular!, Penya Mos. iii, 29.
    Fon.: siŋguɫáɾ (Barc., Val.); siŋguɫá (Palma).
    Intens. superl.: singularíssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí sĭngŭlāre, mat. sign.