DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SINGULARITAT f.
Qualitat de singular; allò per què quelcom és singular; allò que és singular; cast. singularidad. a) Qualitat d'únic. L'enteniment adora e contempla la vostra gloriosa singularitat, Llull Cont. 316, 23. Així com la singularitat del rey en son regne, Llull Arbre Sc. ii, 63.—b) Qualitat d'esser propi d'una sola o gairebé d'una sola persona o cosa; qualitat que distingeix algú o alguna cosa sobre les altres. Quanta era la virtut e singularitat de aquest caualler, Tirant, c. 27. Hi hauia IV lits de camp molt singulars e molt bells.—Quina era la singularitat d'ells?—dix lo hermità, Tirant, c. 60. Tants béns que de la vostra singularitat venir li porien, Tirant, c. 230. Curial cresqué en dies e en seny e en bellesa de la persona, en tanta singularitat..., Curial, i, 1. Es un cortesà; viu explotant la seva singularitat, Vidal Mirall 119.
    Etim.: pres del llatí singularĭtāte, mat. sign.