DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SINISTRE, -ISTRA adj.: cast. siniestro.
|| 1. Esquerre. Gira en dextra part o sinistra, Llull Arbre Sc. i, 140. Ab la verga en la mà sinistra, Muntaner Cròn., c. 185. En Déu no y ha sinistra, mas tot és destra, Sermons SVF, i, 234.
|| 2. Funest, que duu o presagia desgràcia. Perills qui per algun cas sinistre... se porien seguir, doc. a. 1381 (Capmany Mem. ii, 158). Los cassos sinistres de fortuna fan variejar la pensa humana, Tirant, c. 278. De sobte va sonar una remor sinistra, Ruyra Parada 27. El sol moribund dóna a la desferra un aire sinistre i misteriós, Pla CV 47. a) Malvolent, tendent a fer mal. Sens neguna sinistra intenció, doc. a. 1402 (Monsalvatje Not. hist. xiii, 172). Ha presumit... donar tant sinistre e apartada de tota veritat informació, doc. a. 1517 (BSAL, xi, 179).
|| 3. m. Greu accident desgraciat, com incendi, naufragi, enfonsament, etc. Aquexa ciutat serà preservada de tots perilloses sinistres, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 532). Si a ell per cas de adversa fortuna algun sinistre esdevenia, Corella Obres 71.
    Fon.: sinístɾə (Barc.); sinístɾe (Val.). No és paraula usada vulgarment, sinó en el llenguatge literari.
    Var. form. ant.: senestre (De la part senestra seran senes fi de demonis, Sants ross. 5); sinestre (Destre e sinestre, Llull Gentil 67; No's deuen declinar a la dreta part ni a la sinestra, Canals Carta, c. 7; Del costat sinestre, Tirant, c. 73).
    Etim.: pres del llatí sinĭstru, mat. sig. || 1.