SINTONIA f., neol. fís. Fet d'estar ajustats a una mateixa longitud d'ona un aparell emissor i un receptor d'oscil·lacions elèctriques; cast. sintonía. Etim.: pres del gr. συντονία, ‘concordança’.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.