Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sirgar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SIRGAR v.
|| 1. tr. Fer avançar una embarcació estirant la sirga; cast. sirgar. Les gents que sirgaran los lenys... per la ribera damunt dita, puxen sirgar salvament e segura, doc. a. 1340 (BABL, xi, 397). Una sola persona no pusque sirgar la dita barcha, doc. a. 1449 (Ardits, ii, 84).
|| 2. intr. Anar a la sirga, navegar per l'acció de la sirga; cast. sirgar.
|| 3. intr. Treballar fort; obrar intensament, per obligació o per necessitat (Ribes, Ripoll, Empordà); cast. sirgar. Com si ha sirgat de valent tota la jornada, Pous Nosa 61. La gent sirga per assegurar-se el suquet, Carner Bonh. 39. Fer sirgar algú: fer-lo treballar o estar a les ordres. «Cal fer sirgar els infants per ben acostumar-los». «Ja et faré sirgar, ja!» (=ja et faré anar dret!). Més valia fer-la sirgar i treure-li el desfici del damunt, Caselles Mult.79.
|| 4. intr. Cedir, fer el que l'altre vol (Conca de Barberà); cast. ceder. «Ha costat molt de dar-li entenent de venir, però a l'últim ha sirgat, i vindrà» (Montblanc, ap. BDC, iii, 53).
|| 5. intr. Anar bé, esdevenir-se en la forma deguda; cast. marchar. Així que les coses no sirgaven com cal, ja el teníeu oferint l'ànima, Bertrana Herois 25.
    Fon.:
siɾɣá (or., occ.); siɾɣáɾ (val.).
    Etim.:
del llatí mariner *sīrĭcare, mat. sign. ||1, derivat del gr. σειρά, ‘corda’ (cf. Misc. Rubió, iii, 285).