DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SIVELLA f.
|| 1. Peça de metall o d'altra matèria dura, consistent en un marc travessat per una o més pues, fixat al cap d'una corretja o cosa semblant, i dins el qual es fa passar l'altre cap, que resta subjecte per la pua o pues; cast. hebilla. Braguer blanch ab civella d'argent, Ordin. Palat. 272. Un basalart gornit d'argent, ço és guaspa, brocal e siuella, doc. a. 1434 (BSAL, iii, 312). Hun libre... ab cubertes de pergamí ab un correg e civella per mig, doc. a. 1455 (Arx. Gral. R. Val.). Com ha enciuellada la garrotera, donen una volta de la correja sobre la ciuella retent nuu, Tirant, c. 77. Unes singles de la mula ab les sivelles e caps daurats, doc. a. 1515 (Miret Templers 572). Li passa sa sivella des guardapits, Maura Aygof. 52.
|| 2. Batxillera, doctora, cast. marisabidilla (Aguiló Dicc., vii, 265).
    Loc.
—Entrar en sivella: començar a obrar dòcilment, a fer bondat (Mall.).
    Var. form. (dial.): sevilla.
    Fon.: siβéʎə (pir-or., or.); siβéʎɛ (Sort, Tremp, Urgell, Ll., Gandesa); siβéʎa (Andorra, Calasseit, Val.); sivéʎa (Cast., Al.); sivéʎə (Camp de Tarr., Bal.); seβíʎa (Tortosa, Gandia).
    Intens.:—a) Augm.: sivellassa, sivellarra.—b) Dim.: sivelleta, sivelletxa, sivellel·la, sivelleua, sivelliua, sivellina, sivellí, sivellona, sivelló, sivelloia.—c) Pejor.: sivellota, sivellot.
    Var. form. ant.: fivella.
    Etim.: del llatí *fībĕlla, var. del clàssic fībŭla, mat. sign. El canvi de f- en s- ha estat explicat per contaminació de subŭla (Rom. xvii, 58), de cingĕre, etc.; val a dir que en altres dialectes romànics ocorre el canvi de f- en s- o en θ-, com asturià cibiella, santanderí cebía, lleonès cebilla, occità sibela, sard θibbia, etc.; l'extensió del canvi i la diversitat de resultats (s i θ) indueixen Corominas DECast, ii, 896, a creure que no és degut a contaminació d'altres mots, sinó a una dissimilació espontània de les labials f i b.