Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  soberg
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOBERG, -ERGA adj.
|| 1. Notable per la seva grandària, força, poder o altra qualitat favorable (Camp de Tarr., Benissa, Sanet); cast. soberbio, gallardo. Dues pesses d'entenes sobergues, doc. a. 1313 (Capmany Mem. ii, 412). Era molt valent e ardit e dels pus bells cavallers d'Espanya, e gran e soberch e de bon tall, Muntaner Cròn., c. 179. Lo alà era molt gran e soberch e féu caure tres voltes a Tirant en terra, Tirant, c. 60. Tirant ab lo rey Scariano acompanyats de soberga companyia, Tirant, c. 379. Es vexat sota sobergues roques, Alegre Transf. 44. De paladins rodejat | soberch l'alarb descollava, Camps i F., Poes. 69. El membre més gloriós, el més soberch puntal de l'Institut de França, Oliver Obres, i, 188. Brollava del cor un clam soberg, Ruyra Parada 66.
|| 2. Excessiu, superior a la mesura justa o normal; cast. excesivo. a) En sentit quantitatiu (de grossària, de pes material, etc.). Tota persona que serà atrobada ab pes minue, e ab pes massa bastant e soberch, que pac de ban deu sous, doc. a. 1434 (BABL, xi, 327). Si alguna de les dites mesures serà atrobada soberga, que sia trencada, Mostassaf 113. No vull que diguen de mi que ab armes sobergues me só combatut ab tu, Tirant, c. 60. Dificultoses de payr per la sua soberga humiditat viscosa, Albert G., Ques. 6 vo.—b) En el sentit de la molèstia que produeix: Difícil de sofrir, de resistir (Mall., Men.). «Aquesta costa és soberga» (=és mala de pujar). «Sempre renyes! Ets ben soberg!»Fo en gran treball de passar una guerra qui era llavors gran e soberga, Desclot Cròn., c. 139. Sàpies que ab soberch trebayl se conserva la gran fama, Scip. e An. 53. Los crestians los eren molt soberchs, Tirant, c. 372. Pensant que tenien soberga bestreta, Proc. Olives 327. Lo soberc exercici diseca e resol la calor natural, Albert G., Ques. 26. Tan soberga dolor sobreprès al gran sol, del desastre seguit a la que tant amava, Alegre Transf. 30. Ses mules partiren daxo-daxo perque es viatge los era soberch, Alcover Rond. ii, 19.
    Fon.:
suβέɾk (Reus); soβéɾk (Val., Mall.); suβéɾk (Men.).
    Etim.:
del llatí superbu, mat. sign. ||1.