DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOBERGUEJAR v. tr.
|| 1. Superar, ultrapassar (en alçada, força, poder, etc.); cast. superar. Los castellans, per ço com eren quatre mília hòmens a cavall, soberguejaren als navarros, Pere IV, Cròn. 71. Ne est obligat de soberguejar a la malícia de ta voluntat, Eximenis Conf. 2. Deuen encara les torres del mur esser axí altes que, per gran torre de fust que fos feta defora per esvair e per entrar dins, que no'ls puxa soberguejar, Eximenis Dotzèn, c. 110 (Arch. Ib. Am. xxiv, 347). La qual [humiditat] sobergueig lo calor natural, Albert G., Ques. 46.
|| 2. Dominar altivament, abusivament. Lo duc d'Athenes, qui stava axí matex soberguejat del Turc, Turell Rec. 111.
    Etim.: derivat de soberg.