DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOBRANT adj.
|| 1. ant. Vencedor; que supera o venç. Lir transcendent sobran tot altre flor, Virolay Montserrat (ap. Villanueva Viage, vii, 152).
|| 2. Que sobra, que excedeix del necessari; cast. sobrante. Que dita campana se fasse del matex metall, y en cas n'hi hagués de sobrant, que dit Cardell el dega pendrer, doc. a. 1713 (Hist. Sóller, ii, 295). Les concedí per la obra del convent tota la pedra sobrant en lo porxo de la vila, Aurora 226.
|| 3. (substantivat) m. Allò que sobra; cast. sobrante. Encontrà en lo camaril lo sobrant de aquella matexa roba, doc. a. 1798 (Segura HSC 109). Regar tota l'obaga d'aquell terme amb els sobrants de la riera, Oller Vilaniu 196. D'enterrar vivent el sobrant de criatures femenines, Carner Bonh. 100.
    Etim.: del part. pres. de sobrar.