DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOBRAR v.
|| 1. tr., ant. Esser superior; guanyar, avantatjar, vèncer; cast. superar, vencer. La mia batala governest e per lo teu ajutori eu la sobré, Sants ross. 8 r. En l'autre segle serà vida vera en tan gran noblea que nulla falsetat no la porà abcegar ni sobrar de granea, Llull Cont. 26, 29. La àguila... que puja alt envés lo cel, per tal que les aus que vol vensre e sobrar se tenga dejús, Llull Cont. 109, 7. Lo poder de les estelles... és sobrat per lo sobirà poder, Llull Blanq. 87. Si vós sobràvets lo rey Manfrè ne'l vencíets, Desclot Cròn., c. 60. Git pla vol aytant dir que no'ls sobràs temporal, Consolat, c. 284. Quant ma raó féu contrast al Voler, | per aquell fon sobrada en la fi, Ausiàs March lxxviii. A la fi lo comte sobrà de força lo leó e matà'l, Tirant, c. 38. Lo cor virtuós no pusca esser sobrat per fortuna, Tirant, c. 364. La Duquessa sa mare, sobrada de dolor, plorà molt agrament, Curial, i, 19. Te vull donar tres gràcies, en les quals sobraràs a tots los sancts, Villena Vita Chr., c. 245.
|| 2. intr., ant. Sobreeixir, vessar. Si en aquest demig sobrava la sanch de les venes, sie restancada ab ferre caut, Alcoatí 45.
|| 3. intr. Abundar, esser més que suficient; cast. sobrar. Rumia-t'ho, donchs, y veuràs com la rahó em sobra, Pons Auca 76. A veure si hi ha cap bístia que li manc o sobr paia o menjar, Alcover Cont. 374. Me sobra per viure, Alcover Rond. ii, 276. Aneu-li a demanar, de tant com sobra | en sa vivenda, un poc de caritat, Alcover Poem. Bíbl. 52.
|| 3. intr. No esser necessari; estar de massa, esser superflu; cast. sobrar. Li sobren també dues columnes que no aguanten res, Roq. 53.
|| 4. intr. Quedar, continuar existint després de despendre's o consumir-se el que ha calgut; cast. sobrar. Aytant me'n sobrarà cascun any, Muntaner Cròn., c. 188. Venuts tots los béns... deuen-se pagar tots los creedors..., e si re no sobra, deu-o hom posar en una Taula, Cost. Tort. I, iii, 18. Collits lo relleu que és sobrat, Evang. Palau. Sa Altesa se dinà de aquella vianda que al amat Fill seu hauia sobrada, Villena Vita Chr., c. 109. Lo que sobra de la taula: Reliquiae, Pou Thes. Puer. 152.
    Loc.—a) No li'n sobra gens: es diu d'algú per indicar que és curt d'enteniment.—b) No sobra ni manca: es diu d'allò que és ben just, ben mesurat.
    Refr.—a) «Més val que en sobri que no que en falti».—b) «Del que sobra, es fa la festa»: es diu per recomanar que no es consumeixi o despengui tot, a fi d'aprofitar allò que quedi.