DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOBREPOSAR v. tr.: cast. sobreponer.
|| 1. Posar una cosa damunt una altra. Plantatge piquat ab sal e sobreposada e ligada, esparpalle les porcellanes, Micer Johan 415. A pesar dels farbalans sobreposats y dels allargos postissos, Pons Auca 13. a) ant. Aplicar una figura o peça d'adorn sobre una tela, un retaule, etc. No gos... barregar negunes vestadures ne fer fer en aquelles images d'aucells o d'altres qui sobreposades o cosides hi sien, doc. a. 1330 (Col. Bof. viii, 179).
|| 2. fig. Posar una persona o cosa davant una altra en grau, dignitat, consideració, etc. El desig de la comoditat es sobreposa al de presentar-se bé, Oller Vilaniu 89.
|| 3. refl. Fer-se superior (a allò que presenta oposició o atractiu). La força que cal per a sobreposar-se a l'egoisme, Oller Febre, ii, 255. Vaig passar uns instants de basarda; de seguida, però, poguí sobreposar-me a tal ridiculesa, Bertrana Herois 125.
    Fon.: soβɾəpuzá (or.); soβɾepozá (occ.); soβɾepozáɾ (Cast., Al.); soβɾeposáɾ (Val.); soβɾəpozá (mall.).
    Sinòn. ant.: sobremetre.
    Etim.: compost de sobre i posar, a imitació del llatí superponĕre, mat. sign.