DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOBREPUJAR v. tr. o intr.
I. || 1. ant. a) intr. Elevar se. Aytant com l'enteniment pot pujar més a ensús per entendre los articles, d'aytant pusc jo sobrepujar més a ensús sobre l'enteniment, Llull Blanq. 43. Lo foch del altar sobrepujava tots temps per si matex e no era necessari... de metre-hi lenya, doc. a. 1412 (Villanueva Viage, xv, 351).—b) tr. Excedir en alçària; cast. sobrepasar. Com cresqués per son temps sobrapujaua a tots los altres, Isop Faules 3. La mar en alt se levarà, | muntanyes sobrepujarà, doc. a. 1599 (BSAL, ix, 236). «S'amor i sa voluntat | que damunt vós tenc posada | sobrepuja sa teulada | d'es castell més remuntat» (cançó pop. Mall.).
|| 2. Esser superior (a algú, a alguna cosa); cast. sobrepujar, dominar. a) intr. o absol. Aytant com alguna dignitat en alguns sobrepuja per reverència e per honor, aytant deu més resplendir per virtut, Scachs 32. Arbitrant qual sobrepuia, o lo mal o la medicina, doc. segle XV (Rom. xxxvi, 107).—b) tr. L'ànima racional sobrepuja la irracional en vertut, Llull Dem. 91. Un sanct religiós qui de sancta vida sobrepujaua tots los altres religioses, Llull Felix, pt. ii, c. 2. Nós no podíem sobrepujar el vent, Jaume I, Cròn. 489. Ermino... en riquesa sobrepujaua tots los ciutadans d'Itàlia, Decam. i, 133. Car son afany sobrepuja el delit, Ausiàs March lxxxiv. Les ànimes... les unes a les altres en perfecció sobrepujen, Corella Obres 136. Els crits trencats i aspres... a voltes sobrepujats pel ver avalot que tronava, Oller Febre, i, 11.
|| 3. tr. Excedir en quantitat; cast. rebasar. Per cascuna de les parts no sobrepuig 30 libres, Ordin. Palat. 191. Menjant desordonadament, sobrepujant la quantitat ordenada, Oliver Exc. 72. Per lo poch nombre dels habitadors de la parròchia de Sarocha, qui no sobrepugen XIII persones, doc. a. 1416 (BSAL, vii, 10).
II. tr. Fer pujar, dur més amunt, fer superior; cast. elevar. Qui vol adorar e contemplar la vostra glòria, sàpia sobrepujar e exalsar la potència racional sobre la potència ymaginativa, Llull Cont. 326, 11. Se'ls umplen les tripes de vent e aquest vent sobrepuja'ls a manera de rot, Anim. caçar 35.
    Fon.: soβɾəpuʒá (or., bal.); soβɾepuʤá (occ.); soβɾepuʤáɾ (Cast., Al.); soβɾepuʧáɾ (Val.).
    Var. ort. ant.: sobrepuiar (doc. a. 1398, ap. Botet Mon. iii, 397); sobrepugar (Canals Prov. 118).
    Etim.: compost de sobre i pujar.