DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOBRESEURE (i ant. sobreseer i sobreseir). v.
|| 1. intr. Seure damunt. Deu hom sobre seer en una sponja, Arn. Vil. ii, 196.
|| 2. Aturar la resolució o l'execució d'una cosa; deixar-la sense curs ulterior; cast. sobreseer. a) tr. S'avengren que lur fet metessen en poder de l'Apostoli... e sobresec la questió de ço de què contenien, Llull Blanq. 81, 5. Vos pregua... vuyllats alongar et sobreseir lo viage et l'entrada en Granada entrò a Nadal, doc. a. 1331 (Anuari IEC, ii, 327). Som venguts... en aquest loch de Ceret qui és a IIII legues de Perpenyà on sobreseurem entrar tro a dicmenge, doc. a. 1405 (Anuari IEC, v, 582). Per una letra que sobreseguesen las mostras per la coresma, doc. a. 1555 (Hist. Sóller, ii, 480).—b) intr., amb el complement introduït per la preposició en. Volem e manam que sobresigats en obrar e en fer qualsevol altra novitat, doc. a. 1358 (Ordin. Hosp. 72). Nos pregàs que sobreseguéssem en los enantaments nostres, Pere IV, Cròn. 162. No res menys sobreseyscats e en res no enentets en les dites causes, doc. a. 1396 (BSAL, xxiv, 267). No ha executades les condempnacions per tal com vós havets volgut que hic sie sobressegut, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 555)."—c) refl. Él vos prega que us sobresiguats per amor d'él, doc. a. 1331 (Anuari IEC, ii, 327).
    Fon.: soβɾəsέwɾə (Barc.); soβɾesέ̞wɾe (Val.); soβɾəsέ̞wɾə (Palma).
    Conjug.: segons el model seure.
    Etim.: del llatí supersedēre, mat. sign.