Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sobrevenir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOBREVENIR v. intr.: cast. sobrevenir.
|| 1. Venir després d'altres o allà on n'hi ha d'altres. Dementre que a eyl ab aquest prepòsit s'acostassen, sobrevench en P. Lobera, Marsili Cròn., c. 19. L'acort que nós haguem ab los dits comtes y alguns altres de nostre consell que sobrevengueren, fo aytal, Pere IV, Cròn. 372. No és bo ni convenient que una vianda sia mig digesta quant l'altra sobrevé, Albert G., Ques. 12. Y sobrevingué l'Angel, que havia estat un ballador de vocació, Vilanova Obres, iv, 86.
|| 2. Esdevenir-se d'improvís. Me sobravench una suor molt freda, Corbatxo 11. Per los mals que sobrevenen la fama se pert, Genebreda Cons. 45. La nit los sobreuench, Tirant, c. 289. Si febre los sobrevendrà, sien refredats, Cauliach Coll., iii, 1.a, 1. Han sobrevengut dimissions y protestes, Ignor. 25.
    Var. form.:
sobrevindre.
    Fon.:
soβɾəβəní (or.); soβɾəvəní (bal.); soβɾeβíndɾe (occ., Val.); soβɾevíndɾe (Cast., Al.).
    Conjug.:
segons el model venir.
    Etim.:
del llatí supervenīre, mat. sign.