SOBRIETAT f. Qualitat de sobri; cast. sobriedad. Lo defalliment de sobrietat és fastig, Egidi Romà, i, 3a, 4. La defensiva sobrietat militar, Villangómez Any 54. Fon.: suβɾiətát (Barc.); soβɾietát (Val.); soβɾiəðát (Palma). Etim.: pres del llatí sobrietāte, mat. sign.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.